ESGLÉSIA DE RIDAURA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. LA GARROTXA.

 

El Francesc Blasi i Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) retratava entre 1920-1938 , l’església parroquial de Santa Maria de Ridaura, en altres temps  abadia o monestir de Santa Maria.




Llegia  que és un conjunt de gran impacte al paisatge. Va ser malmesa pels terratrèmols del segle XV , fou refeta posteriorment, i modificada novament el 1779 amb un portal barroc.


L’any 1918 es va reformar el campanar, com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de la reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.


Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle XVIII


Situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant.


Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig.


 A l'interior del temple es pot llegir "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723" i "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723".


Els púlpits conservats a l'interior de l'església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu. Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals: En el primer púlpit hi apareix la inscripció "CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA", i un brau com a símbol d'un evangelista. En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d'armes, un cap d'àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.

 

L'església conté cinc campanes, tres s'ubiquen a la sala de campanes i dues a l'estructura metàl·lica de damunt del campanar. Dintre de la torre hi ha la campana "Climent", instal·lada  el segle XVIII, i dues campanes més del segle XX que van ser donades per Joan Castanyer i Massegur.


A l'estructura metàl·lica, les dues campanes són del segle XVIII  i anteriorment havien estat a l'espadanya de l'antiga capella de Sant Marçal, es van traslladar recentment però,  a l'Església de Santa Maria quan es va reformar l'edifici. S'anomenen campana dels quarts i campana de les hores, ja que marquen aquestes unitats del temps del rellotge, i estan dedicades a Maria i a Sant Marçal respectivament.


En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de  la II República van desaparèixer tres campanes de l'Església.  La historiografia franquista batejava aquella acció com “la Guerra Civil “; El bisbe de Girona, Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963), va ser un dels signants de la Carta que recolzava als revoltats:




https://www.uv.es/ivorra/Historia/SXX/carta.html

Malgrat la signatura, Bonaventura Gassol i Rovira, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893[2] - Tarragona, 19 de setembre de 1980) Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el va ajudar a embarcar cap a França.




L’advocació de Santa Maria, imposada “ manu militari” per l’església castellana, es correspon normalment amb l’Assumpció de la Marededéu. 




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10144


https://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt11mari.htm


https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0405001m.xml


Que la Marededéu intercedeixi davant l’Altíssim, perquè  es faci realitat el desig legítim del poble català d’assolir la seva llibertat nacional.


Si el món torna a girar rodó  - cosa força improbable -  poseu Ridaura, la Garrotxa, Catalunya a la vostra agenda.

Comentaris