Diari de Castellar del Vallès

  —Digui “trenta-tres” —va dir el metge, acostant-se l’estetoscopi al pit. Jo vaig obeir, però la veu se’m va travar. No era “trenta-tres” el que em venia al cap, sinó l’article 33 de la Constitució de 1978, aquell que, ras i curt, diu que la propietat ha de tenir una funció social. Aquella tarda, al barri, les persianes baixades amagaven pisos buits mentre les llistes d’espera per a habitatge públic s’allargaven com cua de banc. Els mateixos fons que havien comprat blocs sencers per inflar preus ara es queixaven de “inseguretat jurídica” si algú gosava parlar de regular els lloguers o d’expropiar per a ús social. Diuen que la Constitució es va escriure sota pressió, amb fantasmes del passat rondant pels despatxos i amenaces velades al darrere de cada coma. Però, entre tantes concessions, algú va aconseguir colar-hi un principi incòmode per al poder establert: la propietat no és un dret absolut; el seu contingut el delimita la seva funció social. A la pràctica, això vol dir...