Diari de Castellar del Vallès

  Avui, en un saló d’aquells immensos de la Xina —on tot és tan gran que fins i tot el silenci sembla disciplinat—, es trobaven dues figures d’una desigualtat gairebé pedagògica. D’una banda, un home avesat a la geometria del poder, a la paciència mil·lenària i a aquella manera d’exercir l’autoritat que no necessita alçar la veu perquè sap que el temps, al capdavall, sempre li dona la raó. De l’altra, una mena de fenomen que confirma que la democràcia, com la natura, també produeix curiositats.   El primer està tallat per governar una civilització; el segon, en canvi, donava la impressió d’haver estat seleccionat per error en un càsting de realitat televisiva, però amb conseqüències internacionals. Hi ha persones que representen institucions, i n’hi ha que amb prou feines representen una sobretaula   mal digerida.   El contrast era tan notable que fins i tot els gerros —aquells gerros xinesos que han vist passar dinasties, guerres i revolucions— devien experi...