Diari de Castellar del Vallès

El sol  declinava darrere les muralles de Jerusalem, i  el desert respirava com una bèstia antiga,  entre els turons i els ravals, corria el nom de Barrabàs — no com el d’un criminal, sinó com el d’un foc que ni Roma ni el Sanedrí podien apagar  - . Havia encapçalat revoltes, incendiat magatzems de tributs, trencat cadenes i desafiat el poder,  aquell dia però,  a la presó d’Antònia, ja no era un lluitador: només un home esperant la mort. Les cròniques expliquen que el destí aquell dia , es va fer sentir, amb la  veu de multitud.  Pilat, amb la seva indiferència cínica, va oferir al poble una tria: “Qui voleu que us alliberi?” I el clam va caure com una tempesta: “Barrabàs!”   Els soldats van obrir-li la porta. L’aire del matí li va colpejar la cara, ple d’una llibertat amarga. Va sentir alçar-se, a la distància, els crits del turó on un altre home, innocent, era condemnat. Barrabàs no va dir res. Només va mirar el cel i va sentir un pes desc...