Diari de Castellar del Vallès

  Conte basat en uns fets reals, narrats en primera persona. Allò que és penal resta formulat com a sospita, no com a fet provat. Els noms de les persones   s'han omes   o s’han   substituït per títols descriptius. La filla va morir el vint-i-vuit de novembre del 2024. Tenia cinquanta-sis anys, i era la llum de la casa. La mare va deixar de menjar i de dormir, o menjava i dormia només de paraula, perquè el cos ja no li responia. El germà — l'únic germà — es recuperava, amb prou feines, d'una operació de les que no es tornen a explicar amb lleugeresa. I ella vivia sota el pes d'una medicació que li nuava el cap com un drap moll al voltant dels ulls. Tots els dies, deia, veia la filla. I al costat de la filla, la mare comuna, que feia temps que no hi era en cos i que ara hi tornava, o hi havia tornat sempre, per acompanyar-la en aquella boira. Aquelles presències, explicava al germà, es perllongarien per mesos. No eren records: eren veïnes. I aquell mateix hive...