Diari de Castellar del Vallès

  Vesprejava quasi quan   la sala d’actes de l’Ajuntament semblava més viva que mai. Les cadires just donaven l’abast, les converses s’entrecreuaven com eixams inquiets; havien demanat una reunió amb el regidor perquè s’havia decidit actualitzar el preu públic de la piscina. El regidor, un home de mirada tranquil·la i veu ferma, s’alçà darrere la taula. Coneixia gairebé totes aquelles dones: les havia vist, estiu rere estiu, nedant, conversant, mantenint la vida social del poble a la vora de l’aigua. Quan la sala es va silenciar, va començar sense papers, només amb la veritat nua d’allò que calia dir. Moltes de vostès saben —va començar— que la tarifa de la piscina és deficitària. El que paguen no cobreix ni de bon tros el que costa mantenir-la. I algunes també entenen que aquests diners que hi falten,   s’han tret   d’altres partides: d’ajudes urgents, de serveis que alleugen necessitats reals. S’aturà un moment. Algú, a la primera fila, es removia incòmode. ...