Diari de Castellar del Vallès

  Al poblet de Sant Pere de les Vinyes, on les teulades semblaven inclinar-se les unes vers les altres per escoltar-se, el capellà Mossèn Ramon tenia una feina que ningú més no volia: anar fins al Comunidor quan el mal s’acostava massa. El Comunidor era una capelleta  oberta als quatre vents , petita, mig amagada entre xiprers, orientada cap al camí reial. Allà, segons deien els avis, es podia “comunir” allò que venia amb mala intenció: la pedra, la tempesta, la pesta i, de tant en tant, alguna cosa menys visible però igual de pesada. Aquell any, però, el mal no tenia forma de núvol negre ni de llamp sobre el campanar. Tenia papers, sigles, algorismes i un nom bonic: el Narcoestat de l’Eficiència . No robava amb ganivets; robava amb formularis. No cremava cases; les comprava a través de fons opacs. No imposava la por amb soldats, sinó amb notificacions que arribaven a la una de la matinada i deien: “Aquest procediment ha estat optimitzat. No cal respondre.” Mossèn Ramon,...