Diari de Castellar del Vallès

  El carlisme va néixer amb un lema rotund: «Déu, Pàtria, Furs i Rei» . Quatre paraules per oposar-se al liberalisme centralitzador, a la secularització, a l’homogeneïtzació política i a la ruptura amb una determinada idea d’ordre tradicional. Avui, però, alguns dels seus ecos reapareixen sense corona, però amb molta testosterona, molta bandera i una notable incapacitat per llegir la història.   Trump, Meloni , Le Pen,   l’escòria NAZIONAL,   no són carlins en sentit estricte —no defensen cap rei legítim ni cap sistema foral com el del segle XIX—, però comparteixen una operació política recognoscible: convertir la nostàlgia en programa, la por en identitat i el ressentiment en virtut nacional. Allà on el carlisme deia « Déu» , ells hi posen una religió civil feta de pàtria, família, frontera i obediència. Allà on deia «Pàtria », hi posen una comunitat imaginada, convenientment depurada de migrants, dissidents, pobres incòmodes i ciutadans que no encaixin en el mo...