CASTELLSEGUER. TAGAMANENT. EL VALLÈS ORIENTAL

 

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava  l’any 1931 “vista general de Castell Segué” , al terme de Tagamanent als límits quasi de la comarca del Vallès Oriental,  per  al Fons,  Estudi de la Masia Catalana,  dipositat ara  al Centre Excursionista de Catalunya

Al Mapa de Patrimoni  en diuen;

https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellseguer

Al segle XII es documenta el nom de P. De Castellseguer en un inventari de masos tributaris del terme del Castell de Tagamanent. Aquest topònim anirà apareixent en diversos documents; per exemple en el fogatge del 1497 s’esmenta a Gabriel Castellseguer, i al 1515 a En Castell Seguer. Es desconeix, però, el moment exacte de la seva construcció, com també del seu primer propietari. L’estructura podria ser originària del XV, essent objecte de diverses modificacions, com ho documenten les diverses llindes inscrites: hi ha una inscripció a la porta amb el nom i data JOSEP CASTELLSEGUER 1610 i una altra a dues finestres de llinda de mig punt, amb la data de 1777. La masia serà principalment reformada al llarg del XVIII, per ser posteriorment abandonada al 1970 amb la mort del seu anterior propietari sr. Vicente Montal Cornelles i per problemes d’herència, per ser reconstruïda al 1986. A l’Amillarament de 1861 s’hi esmenta una vinya de tercera qualitat a la possessió de Castellseguer; també es diu que hi havia una de les premses de vi més grans de les rodalies, essent explotada de forma agrícola i forestal fins ben entrat el segle XX.

Patrimoni Gencat de forma més breu recull ;

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29582

Masia amb semisoterrani, planta baixa i pis. Teulada a un sol vessant a la part de davant. Destaquen els grans finestrals de mig punt adovellats, que recolzen sobre mènsules i que poden correspondre a un edifici primigeni i per tant anterior a aquest. La resta de finestres, grans i rectangulars, són adovellades i allindades de pedra. Algunes són d’arc conopial en relleu esculpit.