El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atesa la situació de “ presó
local RENOVABLE “, en
que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les
imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la
publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la
seva publicació.
M’enviava fotografies de l’edifici de l’antiga
Farinera de Montferrer, localitzada al Carrer del Molí, s/n.
Al llarg dels anys hem tingut ocasió de veure i retratar alguns d’aquests
edificis, això ens permet qualificar com “magnífic” aquest edifici del que Patrimoni Gencat en diu ;
Edifici de planta rectangular, amb planta baixa i tres pisos d'alçada,
cobert amb un llosat a doble vessant amb una gran xemeneia.
Interiorment l'edifici es divideix per una escala central que articulava
dos àmbits diferents. D'una banda els antics habitatges de la família
arrendatària de la farinera (reconvertits en despatxos o petits apartaments) i
d'altra les diverses dependències per a la neteja, remull i mòlta de gra.
Els paraments exteriors de la farinera estan formats per carreuons
toscament desbastats i amb una disposició força irregular. A les cantonades i
marcs de portes i finestres hi ha carreus més ben tallats. Al llarg de totes
dues façanes s'obre un bon nombre de petites finestres rectangulars que donen
llum tant a l'habitatge com a la farinera.
A l'interior els trebols que divideixen els pisos són de fusta. La maquinària
es distribueix al llarg de quatre plantes i perfectament interconnectada a
través de laberíntiques conduccions de fusta o tèxtils per afavorir el pas del
gra. La fàbrica inclou un conjunt de 26 de màquines accionades per l'energia
hidràulica que genera la turbina que funciona amb el Rec dels Quatre Poble. La
turbina es troba a la planta baixa, a l'extrem oriental de l'edifici en el lloc
on s'allotjaven antigament les moles del primitiu molí de la Trobada. Es poden
veure els tres carcavans per on sortia l'aigua que movia les moles que
trituraven el gra.
A la primera planta hi ha la sala de màquines, el carropedrer i el
triavecer, que servien per netejar les d'impureses el gra abans de ser mòlt.
La segona planta rep el nom de sala del sesord on hi ha dues màquines per
destriar el gra per segona vegada i la màquina del sesord, que servia per
transformar la farina en sèmola.
Finalment, a la tercera planta hi ha la sala del planxista, allí es deixava
la farina ben fina. El tremolor de feia aquest aparell va obligar a reforçar
amb ferro les parets de l'edifici. Aquí també hi havia un dipòsit d'aigua i una
sala de desembaràs.
Els orígens més remots de la farinera es troben en l'ampliació de
l'aleshores anomenat Rec d'Anserall i Castellciutat a Montferrer, l'any 1817.
Aquesta obra, precedent del que seria el Rec dels Quatre Pobles que es va
ampliar fins a Adrall l'any 1845, fou una de les primeres grans empreses
modernitzadores de les estructures agràries del territori que transformava una
gran superfície de secà de la plana de l'Urgellet en terres de regadiu.
L'any 1868 els comissionats del Rec dels Quatre Pobles sol·licitaven el permís
per poder edificar el molí fariner prop del santuari de la Mare de Déu de la
Trobada, un emplaçament prou allunyat de les fortificacions de Castellciutat.
Ell molí de la Trobada, construït per moldre el gra de les poblacions
veïnes, era conegut també com el molí de les Tres Moles. Aquestes moles estaven
cobertes per les voltes d'obra que hi ha actualment a sota de la planta baixa
de la farinera. La propietat de la nova infraestructura era de la comunitat del
Rec dels Quatre Pobles.
L'any 1911 el molí va ser remodelat i reconvertit en farinera - no trobava
dades de l’autor d’aquests canvis, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com - , cosa que li permetia produir farina per
comercialitzar.
Cap a l’any 1950 la farinera va quedar obsoleta i no podia competir amb les
fàbriques més modernes.
Al 1963 va haver de tancar.
L'any 1996, la Comunitat de Regants va cedir l'immoble per mostrar com es
produïa la farina.
L'any 1999 es va obrir al públic.
http://alturgell.orgfree.com/Farinera.html
La història de la Farinera. Els inicis de la farinera es remunten a
principis del segle XX, concretament al 1911, any en que fou construïda. Però
no es va començar de zero, ja que es bastí damunt mateix de l'antic molí
fariner de la Trobada, que datava del 1868. D'aquest molí també en deien les
Tres Moles. Havent-hi com hi havia el molí vell i podent aprofitar el salt
d'aigua que l'accionava, es va creure oportú de fer-hi reformes i bastir-hi la
farinera. Encara avui, però, hi ha gent gran de Montferrer que l'anomena el
molí. Arribada la dècada dels 60, les farineres d'abans van començar a perdre
punts davant de les noves tecnologies de moldre cereals. L'economia de mercat
exigia mecanitzacions que l'estructura de la farinera no admetia. A més, molts
secans es van transformar en regadius i, entre una cosa i l'altra, el 1963 la
farinera de la Trobada es va acabar tancant.
L'edifici i el procés de moldre. L'edifici consta de planta baixa i tres
pisos. Una escala interior separa la farinera en dues meitats. A l'esquerra,
vist des de la porta principal, hi trobem els antics habitatges dels moliners.
Al costat de la dreta hi ha les quatre plantes de la farinera pròpiament dita.
Habitualment hi treballaven entre dos i quatre homes, depenent de la feina que
hi hagués. No tenien un horari fix de treball, sinó que feien segons calia. La
producció de farina, segó i trits comprenia tres fases: neteja, remull i
trituració del cereal. Amb tot, el procés era força més complex. Els cereals i
la farina pujaven i baixaven d'una planta a l'altra nombroses vegades.
La maquinaria. Els trets més característics de la maquinària de la farinera
són que funcionava amb energia hidràulica i que és tota de fusta, metall i
roba. La fusta de les conduccions per on circulava el gra i la farina i la de
les màquines és de Flandes i Melis. Un conjunt de politges de fusta i ferro,
corretges de cuir i unes poques cadenes accionaven les 26 màquines principals
que hi ha. Hi trobem un seguit de dipòsits i conductes que, tot i no ser
màquines, mereixen la nostra atenció, tant per entendre bé el procés de la
farina com pel bon estat en què es troben.
http://www.montferrercastellbo.cat/ca/el-municipi/galeria-multimedia/videos/la-farinera/view
sobirà -ana
[Segle . XIV; del ll. superior, -ōris 'superior', comparatiu de supĕrus,
-a, -um 'que és a dalt', que, dissimilat en superione, fou influït en la
terminació pels correlatius medianus 'mitjà' i deorsanus 'de sota']
Que és situat més alt que un altre; superior (oposat a jussà). El Pallars
Sobirà.
Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de
piteu
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació