HI HA UNA ESGLÉSIA “NOVA” A SARAIS?. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”.

 

El Carles Sianes, publica un parell de fotografies que identifica com les runes de l’església  parroquial de Saraís advocada a Sant Llorenç, actualment en estat ruïnós degut a l'abandonament del poble a meitat del segle XX.

Per raó del seu estat no va ser inclosa entre les esglésies que formen el patrimoni de La Vall de Boí.

Francesc Junyent i Maydeu , el  Carles Puigferrat i Oliva , i  l’Alexandre Mazcuñan i Boix, escriuen a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1620701.xml

El primer esment del lloc de Saraís es troba en una convinença establerta vers el 1070, per la qual el comte Ramon IV de Pallars Jussà donà en alou el castell de Grau de Castelló amb els seus termes i la illa de Saraís a Miró Guerreta. El llinatge dels Guerreta va ser succeït pels Bellera i al principi del segle XIII pels Erill, que des de llavors foren senyors de Saraís.

 

No es tenen referències històriques de l’església de Sant Llorenç

De l’església romànica només en resta un fragment, corresponent a l’absis, inserit a l’angle sud-est d’un edifici, el soler del qual ha estat habilitat per a acollir-hi bestiar boví.

 Aquesta porció de mur es destria fàcilment de la resta de la construcció perquè sobresurt a la cantonada i per la factura del seu aparell, que contrasta amb l’aparell rústec i matusser del casal on és embegut. Exteriorment, el fragment s’inicia a partir d’un ressalt, situat a la paret sud, bo i arquejant-se fins a ser embegut per la paret de llevant. Interiorment s’adapta pràcticament a un perímetre semicircular, només escapçat al cantó nord, bo i finalitzant a la banda sud, just on hi ha un plec que fa la gradació amb la paret sud, corresponent a l’inici de la nau, de la qual es conserva un fragment de la base que s’estira fins a 1,5 metres  aproximadament. Al centre hi ha una obertura, ara malmesa, que devia correspondre al finestral absidal.

 

Exteriorment aquesta porció corresponent a l’obra romànica s’aixeca fins a uns 2 metres , mentre que a l’interior ateny 1,8 metres, a partir dels quals se sobreposa l’obra moderna.

L’aparell pertanyent a aquest fragment és constituït per blocs de pedra de dimensions mitjanes (alguns força voluminosos), que han estat ben escantonats i disposats en filades perfectament horitzontals, la qual cosa contribueix a diferenciar aquesta obra del conjunt on és ara integrada.

 

Es probable que hom aprofités els carreus d’aquesta construcció, almenys en part, per bastir l’església moderna erigida al seu costat, cosa que sembla insinuar l’aparell acurat present al mur de ponent. No és estrany que aquests vestigis de l’església romànica hagin passat desapercebuts fins ara, ja que eren dins un estable.

https://www.lamira.cat/visions/1538/sarais-el-poble-mossegat-per-la-natura

http://lerida-lleida.pueblosespana.es/sarais/