El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m‘enviava una magnifica fotografia de la casa del quart de Sispony .
L’enciclopèdia catalana ens diu a l’entrada
quart; subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més
elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política
i econòmica del país.
Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els
béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el
llevador, assistit pel manador.
La casa del quart de Sispony és a l’inici del nucli central del quart
massanenc. A l’avinguda de les Comes, al cantó dret de la carretera, a prop de
l’església.
El quart és petit, l’edifici institucional que el representa però, és molt
gran. O prou gran per tractar-se de la casa d’un quart. I més, d’un quart
petit. Com el de Sispony. L’edifici és gran. En volum. Però també en història.
En vivències. Que per alguna cosa les cases de quart han estat escoles. Han
estat seu d’ensenyança. De lliçons. Més de vida que de docència. A voltes. Però
tot suma per convertir en emblemàtic un immoble que acolliria les reunions que,
al seu dia, es feien a casa del llevador. Com molts altres edificis de quart,
tant a la Massana com al conjunt del país, el de Sispony es va construir a
mitjan segle passat. El granit donaria aquell toc de relleu a un immoble que va
ser promogut i finançat pel quart. Pagat, de ben segur, amb els beneficis que
la institució obtenia de vendre la fusta dels boscos. Avui guanys irrisoris.
Llavors, un fruit de la terra que es pagava prou bé. El cos principal de la
casa, que queda poc o molt aïllat i es va haver d’adaptar als desnivells del
terreny (un pendent avui salvable sense gaires problemes però que constituïa
tot un maldecap fa seixanta anys), disposa d’un soterrani, una planta baixa,
dos pisos i sota coberta. Té planta rectangular. Adossat a tramuntana hi ha un
cos petit semihexagonal que servia de traster i té coberta pròpia. És de planta
baixa i pis. La superfície d’ocupació de l’immoble és de més de 110 metres
quadrats. Alguns elements singulars són, per exemple, la marquesina que cobreix
la porta d’entrada. O els angles que es van fer amb carreus de granit ben
escairats i disposats a trencajunt. L’edifici, inclòs en la denominada
arquitectura de granit, presenta diverses obertures, i una coberta principal,
de fusta i lloses de pissarra, disposada a quatre vessants. I gran com la casa
d’un quart petit. El detall, l’ull de bou amb carreus de granit, dovellat,
és un dels elements arquitectònics més destacats de la façana principal de
l’edifici, orientada al sud-oest.
https://www.cijc.org/es/NuestrasConstituciones/ANDORRA-Constitucion.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Quart_(Andorra)
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació