PARRÒQUIA DE SANT PACIÀ. BARCELONA

 

La Rosa Cequiel publica fotografies  de l’església de Sant Pacià, al Carrer de les Monges, 27-33 / Carrer Vallès, 40 / Carrer Sòcrates, 45-53 de Barcelona.

Antigament la parròquia de Sant Pacià formava part d'un conjunt propietat de la congregació de religioses de Jesús Maria que es va instal·lar en uns terrenys de la masia de can Badaló a finals de la dècada de 1850.

L'església es va començar a construir més tard, a partir del 1876, i es va inaugurar el 1881.

 El 1890 es va vendre tot el complex a l'ordre dels germans maristes on s'hi va instal·lar també una escola per a nois i altres dependències del convent.

 Durant la Setmana Tràgica, l'any 1909, es va incendiar i després el recinte va ser parcel·lat i venut.

A partir del 1922, any en el qual es construí el campanar, va reprendre les funcions de culte.

Finalment, a partir del 1929 va passar a ser parròquia

 

Patrimoni Gencat explica que les religioses de Jesús-Maria van encarregar el projecte a l'arquitecte i mestre d'obres Joan Torras i Guardiola   (Sant Andreu de Palomar, 1827 - Barcelona, 19 de gener de 1910)

 

L'església adopta una solució de llenguatge goticista, el qual va caracteritzar bona part del segle XIX, especialment a partir dels anys quaranta. És de nau única, amb voltes ogivals nervades i amb finestrals alts d'arc apuntat. Els murs són de maçoneria recolzats sobre contraforts, seguint les solucions constructives del període gòtic. El cor es va situar als peus de l'església, amb l'afegit d'un absis de base poligonal i completant el conjunt amb un campanar de gran alçada.

 

Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Camp jussà de Tarragona , 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), es va incorporar a l'equip i va dissenyar el paviment, el conjunt de mosaics de dibuixos geomètrics, els aparells d'enllumenat i el mobiliari per a l'escola. Probablement, tal i com detalla Joan Bassegoda  Nonell (Barcelona, 9 de febrer de 1930 - ibídem, 30 de juliol de 2012), és la primera obra de Gaudí,  dissortadament alguns d'aquests elements s'han perdut.

Fotografia. Valentí Pons Toujouse.  

Cuideu-vos molt, els que assumien el deure i l’obligació de fer-ho , NO SON BONA GENT