CAN BIEL. ANGLÈS. LA SELVA.GIRONA Posant nom a les masies que retratava des de tren Olot-Girona , Josep Danés i Torras

 

Demanava ajuda per localitzar  algunes de les masies que retratava el  Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955) des del tren Olot-Girona,   l’arquitecte  - que té el cel guanyat -  ens  va deixar un valuós patrimoni històric retratat,  encara que no sempre identificat però  ;  sense tenir-ne consciencia posava la llavor “maligna” del que facebook definirà com “ narrador visual” , que  vindria a ser aquell que creu a ulls clucs que una imatge val mes que 1000 paraules.  Aquest “ mal costum”  deixava força incomplerta la tasca del Fons de la Masia Catalana, que no aconsegueixo entendre, perquè no s’ha continuat en els nostres dies.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/ajudeu-nos-identificar-les-masies-que.html

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7406/rec/47

Identificava aquesta masia com Can Biel, al terme d’Anglès, a la comarca de la Selva, masia fortificada caracteritzada per la seva magnífica torre quadrada del segle XVII.

Fotografia. Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. (Salitja , la Selva, Girona.10-03-1966).

Podria tractar-se de l’antic mas Masó, documentat de principis del segle XIII.

Patrimoni Gencat ens diu; Edifici aïllat de tres plantes cobert amb una teulada de cornisa catalana i de doble vessant a laterals al qual està adossada una torre quadrada de quatre plantes, també coberta a dues aigües a laterals i altres dependències a la part posterior i un paller a uns metres a ponent.

 

Pel que fa a l’edifici, la planta baixa té una porta adovellada de mig punt amb grans carreus escairats i vàries finestres, algunes de petites, emmarcades de pedra i reixades i d’altres de nova obertura i fetes d’obra. Al lateral de ponent, a més de les petites finestres reixades, hi ha un contrafort de suport.

 

Al primer pis hi ha tres finestres. Dues d’elles són emmarcades, excepte els ampits, de pedra sorrenca i la central és feta de rajols i motllures que imiten la pedra.

 

El segon pis té dues finestres tapades de diferent tamany.

 

El mas té la façana principal arrebossada, encara que les altres parts són de pedra vista. La maçoneria empleada, al marge de les pedres cantoneres i els marcs d’algunes obertures, són còdols de riu i pedres arrodonides. A la part posterior del mas cal destacar la presència d’un petit forn adossat a la planta baixa i d’una finestra, a l’alçada del primer pis, emmarcada de pedra de Girona amb decoració de floró central a la llinda, ampit emergent i motllurat, sustentada, com moltes de les grans finestres dels masos de la zona, amb tres grans blocs escairats en forma triangular.

 

Quant a la torre, està reforçada als angles amb grans carreus escairats que reforcen la seva aparença de fort. La torre té les façanes de pedra vista. La planta baixa no té obertures exteriors, hi ha la roca mare on s’assenta l’estructura. El primer pis té una finestra de grans pedres reixada de manera externa i decorada a la llinda amb un floró triangular a la part inferior central, una data i una creu. El segon pis té una finestra emmarcada de pedra sorrenca amb una llinda monolítica, els muntants motllurats i l’ampit emergent. La llinda està decorada amb el típic floró triangular. Al costat esquerre de la finestra hi ha un gran rellotge de sol. El tercer pis està ocupat per dues finestres de rajols amb forma d’arc de mig punt simètriques a la façana i una finestra petita al lateral de llevant.

Dues de les finestres del primer pis, a la façana principal, duen la data de 1610 i 1637. A la planta baixa, al lateral de ponent, hi ha una llinda datada de 1639.

 

Al segon pis de la torre, una llinda està datada de 1602 i, l’últim pis hi ha la data de 1637.

 

L’existència de la torre d’aparença defensiva s’ha relacionat amb l’augment del trànsit de bandolers per aquesta vall als segles XVI-XVIII.

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

A Catalunya la sanitat pública no està valorant els historials mèdics per veure quina de les vacunes és menys “ perillosa” per a cada ciutadà, el resultat en nombre de morts és força elevat, i l’excusa  “ més en mata la Covid.19” és una més de les grolleries a que en té acostumats  aquest sistema pervers.

 

 

Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres indrets de Catalunya  que pateixen  un sever despoblament, i una vergonyant manca de serveis, la Segarra és una mostra sagnant.