Celebrava el meu 71st birthday old,
tots, també els que m’esteu llegint teniu SEMPRE un sant més que els anys
de la vostra existència, dels primers, 1,2,3,4,.., no acostumem a tenir-ne records, la memòria comença
a “ treballar “ quan som una mica més grans, dels més recents en tenim un molt record viu. El regal - el millor de tots – és poder celebrar-ho
envoltat de la teva família, oi?.
Havia fet una reserva al Restaurant el Remei, al Passeig del Remei, 110 , de Caldes de
Montbui, a la comarca del Vallès Oriental.
Tlf. 93 865 00 02 ; email : inforestaurantelremei.es
N’havíem escrit en anteriors ocasions :
El Mapa de Patrimoni ens diu que els primers documents que ens parlen de
l'ermita estan datats del segle XVI, tot i que hi ha estudis que plantegen la
possibilitat de l'existència d'un temple pagà anterior a l'ermita situat en el
mateix indret.
L'origen de la construcció sempre ha estat envoltat de llegenda. Testimonis
del segle XVII recullen la veu popular que explica com la imatge va ser
col·locada en aquell punt per posar fi a les estranyes visions que la gent
tenia quan passava per aquell lloc.
Ja al segle XIX es diu que la imatge va ser trobada dins d'una cova propera
i que posteriorment va ser traslladada a un petit oratori on ben aviat es va
començar a reunir molta gent quan la verge va començar a fer miracles. D'aquí
que es pensés en la construcció d'una ermita.
Hi ha una llegenda que parla d'un bouer que va aturar-se
en aquell paratge per descansar. Un dels seus bous va desenterrar la imatge de
la Mare de Déu, que més endavant va ser col·locada a la capella que se li
construiria expressament.
La documentació històrica senyala que l'ermita va ser construïda durant
segle XVI. El 3 de juliol de 1548, el ferrer de Caldes, Joan de Planas Cassanyes
va fer donació gratuïta a Nicolau Mercader d'una peça de terra al pont
d'Aiguafreda per construir-hi una capella sota la invocació de Santa Maria del
Remei. El veritable nom de Nicolau Mercader era Nikolaus von Merchelberg,
d'origen alemany i va arribar a Caldes de Montbui amb la voluntat de
convertir-se en ermità.
Al principi de 1549 es va donar permís per celebrar-hi misses. Aviat algunes
famílies van fer aportacions monetàries o donacions de terra per acabar de
construir la capella i una casa per a l'ermità. Sovint però, els donadors van
fer reserves de senyoriu i censos que més endavant van provocar certs litigis
que alentiren sobretot la construcció de la casa de l'ermità.
A mitjan segle XVII es van celebrar processons fins al santuari en les
quals hi van participar les parròquies de Riells, Sant Feliu de Codines, Santa
Eulàlia de Ronçana, L'Ametlla i Sentmenat.
En una altra ocasió, quan a Granollers es patia temps de sequera, els seus
habitants van visitar col·lectivament el santuari del Remei i la capella de
Santa Susanna de Caldes de Montbui.
L'abril de 1691, per acabar amb les
penúries que patia la vila, el Consell de Caldes de Montbui va decidir fer
pregàries anant en processó amb els peus descalços fins al santuari. El Consell
va imposar una multa de tres lliures a aquells que treballessin aquell dia, i
la imatge de la Mare de Déu va ser traslladada a la parròquia de Santa Maria on
es va realitzar un ofici. Aquesta mateixa devoció ha provocat que al llarg de
la història el santuari hagi estat beneficiat de moltes donacions fetes a
través de testaments.
La capella actual és el resultat d'una important reforma que es va portar a
terme al final del segle XIX. El 1893 l'arquitecte Adrià Casademunt Vidal.
(1857-1922), va ser l'encarregat de realitzar un estudi per engrandir la
capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l'absis
ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d'un
nou absis i un cambril. El pressupost de l'obra era de vint mil pessetes. Al
final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es
van acabar a finals de l'any 1900.
El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d'entrada.
El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell (Barcelona,
30 de gener de 1872 - 15 de febrer de 1933), director de l'Escola de Belles
Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix
Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l'any
1927 les pintures que decoraven la cúpula de l'ermita fins a l'any 1936. S'hi
podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en
processó a venera la Mare de Déu del Remei.
El 1930 es va restaurar el retaule de Sant Llop i Sant Ponç, i el 1935 el retaule de Sant Joaquim i Santa
Anna que datava de 1590.
El Santuari va ser incendiat el 21 de juliol de 1936, tres
dies desprès de l’inici de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , i
l'interior va quedar totalment destruït.
Es va tapiar l'entrada i fins el mes d'abril de 1939 no es va començar a
reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l'entrada de la nova imatge
de la Mare de Déu del Remei a l'ermita. Es va encarregar a la casa Argullol de
Canet de Mar que la van fer a partir d'una estampa. El mes d'octubre s'hi
celebrà el tradicional Aplec del Remei.
Les darreres obres daten del 1957, quan es va engrandir el creuer
deixant-lo asimètric.
L'any 1998, per celebrar el 450è aniversari de l'ermita es realitzaren
diferents reparacions que van afectar parets, sostres, teulada i campanar,
retocant-ne la pintura, la decoració i la instal·lació elèctrica.
Mn. Josep Maria Viñolas Esteva (Salitja ,la Selva, Girona. 10-03-1966) publica els Goigs d’aquest santuari.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-caldes.html
Abans de dinar, visitàvem el santuari, cal anar a Maria per demanar, i també
per agrair, i celebrar el 71st birthday
old, és una magnifica ocasió, oi?.
Als amics, vells i nous que avui se’n recordaven de mi, gràcies, gràcies,
gràcies,...
Gràcies amic Antonio Mora!
ResponElimina