IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE TOURS DE LA FIGUERA. EL PATRIMONI QUE ES VA MALMETENT DAVANT LA INDIFERÈNCIA GENERAL A VILANOVA DE L’AGUDA. LA NOGUERA.

 Tinc pendent Vilanova de l’Aguda, demanava dades dels edificis que havien aixoplugat l’escola o les escoles, abans i durant la dictadura franquista, i fins al moment com es sol dir “ el més calen a l’aigüera “.  Insistirem amb “ santa desvergonya”·

 

De l’església advocada a Sant Martí de Tours al mas o castell de la Figuera el Joan-Albert Adell i Gisbert i  el  Josep Tugues i Baró, n’escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1744601.xml

Tant  l’església, advocada a Sant Marti de Tours,  com el mas de la Figuera, que porta la data del 1630 a la porta, és totalment abandonada i ha perdut la coberta i el sostre.

És un edifici d’una sola nau, coberta a l’origen probablement amb fusta, i en la qual es bastí una volta de rajol en el curs de les reformes d’època barroca que tingueren lloc en l’edifici, les empremtes de la qual es poden veure al mur de ponent. També són producte d’aquestes mateixes reformes algunes motllures de guix que es veuen a l’arrencada de la volta i elements de decoració pictòrica, a la zona absidal.

 

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, del qual manca el brancal sud, que possiblement fou suprimit arran de les reformes esmentades. Com la nau, tot el sector absidal és mancat de coberta i sostre, que originalment degué ésser resolt amb una volta de quart d’esfera. L’arc presbiteral devia ésser de mig punt, com es dedueix de les arrencades conservades.

 

Atesa la posició de l’arc d’obertura de l’absis i del ràfec de la nau, format per unes peces simplement tallades a bisell, sembla clar que originàriament la nau no disposava de volta i, per tant, el més raonable, tot i la manca de vestigis, és suposar que devia tenir una coberta d’embigat de fusta.

 

La porta s’obre a la façana nord i és resolta amb un arc de mig punt exterior, de dovelles ben tallades i extradossades per una filada de lloses planes, seguint les fórmules constructives llombardes, mentre que a l’interior té una llinda de fusta amb arc de descàrrega i timpà.

 

A la façana de ponent hi ha una finestra cruciforme, de construcció molt rústega i irregular, descentrada, i al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada. Cal assenyalar la presència de nou nínxols rectangulars arrenglerats al mur de ponent, en una disposició que també es troba a l’església de Sant Martí de Mullol de Siall, al Pallars Jussà, i dos nínxols més a la conca absidal, on es conserven per sota dels arrebossats tardans vestigis de pintura mural, molt esvaïda, de color vermellós, que poden ésser d’origen medieval.

 

L’aparell, molt uniforme, és format per carreuó ben escairat, disposat en filades força regulars, amb juntes grasses, que arriben a formar gairebé un encintat.

 

Probablement coincidint amb la reforma d’època barroca, es va construir un important contrafort atalussat a l’absis i es van refer les cantonades de la façana nord, resoltes amb carreus buixardats, la nord-est amb un acusat talús. Aquestes reformes i reforços deuen estar relacionats amb el peculiar emplaçament de l’església en un terreny rocallós d’estrats molt inclinats, que deixen la façana oest com penjada sobre una petita balma.

 

Les façanes són totalment òrfenes d’ornamentació, llevat del ràfec ja esmentat que es conserva en bona part de la nau i en algun sector de l’absis. Només les característiques constructives i la decoració de la porta posen en evidència que es tracta d’una obra construïda amb les formes pròpies de la fi del segle XI, o ja del segle XII, però ancorades en la tradició constructiva del segle precedent

Patrimoni Gencat no en té cap fotografía:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30899

La retrataven els amics de : http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1800/1882_SMartiFiguera/SMartiFiguera.htm

Vilanova de l’Aguda, la Noguera, Lleida, Catalunya, necessiten i demanen més d’una visita.