IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE JESÚS DE LA LLOBETA. AIGUAFREDA.

 

 Havíem fet una “sortideta”  el Pere Albert Carreño, el Juan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés,  ens aturàvem al Santuari de la Marededéu del Remei de Santa Maria de Palautordera, al límit quasi amb el terme de Sant Esteve de Palautordera, mossèn  Josep Maria Viñolas Esteva, n’havia publicat els Goigs:

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/09/goigs-la-mare-de-deu-del-remei-santa.html

Els explicava que l’edifici que hi ha a l’altre costat del carrer – queavui és una vivenda – havia estat la capella votiva de Sant Sebastià, on creixeriatambé la devoció a la Marededéu del Remei.

Continuàvem fins a l’Hotel Sant Bernat, on visitarien als “ set magnífics”,  faríem camí fins a l’ermita de Santa Maria Mitjancera, ja al terme del Brull, on ens aturaríem per retratar l’església parroquial avocada a  de Sant Martí de Tours i demanar un plànol – tenim pendent la visita a Sant Cristófor/Cristòfol de la Castanya-, i ens arribaríem abans de dinar fins el que havia estat el mas Casademunt, i laCasa d’Espiritualitat Jesús i Maria,  dinàvem al restaurant Can Rafel de Seva – per cert, l’arròs un xic fort de sal, i la calor ambiental, feien passar una  tarda assedegada - , creuava pel Muntanya, i  ja al terme d’Aiguafreda, els portava fins al runam esfereïdor de lacapella del Sagrat Cor de Jesús de la Llobeta, on tantes i tantes vegades havia presidit l’eucaristia ,  Mn. Pedro José Ynaraja Diaz.   La Carola Duran Tort, em deixava un comentari,  és molt probable que l'arquitecte fos Rafael de Sararraín i Milans del Bosch (Tolosa, 1863- Sant Andreu de Llavaneres, 1924), que és l'autor de la coetània Vil·la Francisca de la Llobeta.

Sembla que la propietària,  Maria del Carme de Sitjar de Togores i Masferrer, no valora de la mateixa manera el Castell de Cruilles i la església del Sagrat de Jesús de la Llobeta.

https://salillas.net/castellsmedievals/cruilles.htm

Ens arribaríem encara fins a Sant Salvador de l’Avençó, i ja sense baixar del cotxe, els ensenyava l’escola republicana de la que en desconec la destinació, i alguns dels edificis més notables d’Aiguafreda.

Al passar pel terme de Sant Martí de Centelles els feia mirar l’absis de la capella de Sant Jaume, fins a Castellar del Vallès, parlaríem de l’església de Doma a la Garriga , del Santuari de Belulla a Canovelles – que havia demanat retratar en el seu dia, sense resposta -, i de l’església de Santa Justa iSanta Rufina de Lliçà d’Amunt quan circulàvem a la seva  alçada, Santa Eulàlia de Ronçana, Caldes de Montbui, Sentmenat,...,  i aigua i refrescos quan arribàvem a casa, l’arròs de Can Rafel de Seva el recordarem alguns dies, oi?.