L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA BASTIDA D’HORTONS, ADVOCADA A SANTA COLOMA DE SENS, MANTÉ ENCARA ACTIVITAT RELIGIOSA?. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” – FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS
El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió publica una fotografía
de l’església parroquial de la Bastida d’Hiortons
, al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, que forma part de la
Vegueria “ IN PECTORE” dels Pirineus,
advocada a Santa Coloma de Sens.
La Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, escriu en relació a l’església de Santa Coloma de la Bastida
d’Hortons , al terme d’Alàs i Cerc, a la comarca de l’Urgell sobirà, que forma
part de la Vegueria “ IN PECTORE” dels
Pirineus.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601k.xml?destination=node/862853
Una de les primeres mencions de l’església de Santa Coloma data del 941,
com a límit d’unes propietats territorials venudes pels esposos Miró i Matilde
al bisbe Radulf d’Urgell situades al terme de l’antiga vila de Nocolo pel preu
de cent sous; l’escriptura especifica que una de les afrontacions de les
susdites propietats llindava amb “Sancta Columba cuius baselika fundata est in
villare Ortones”. A part aquesta notícia, la parròquia de Sancta Columba és mencionada
en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell.
Són freqüents al llarg del segle XI les referències documentals al voltant
de l’església i el terme de Santa Coloma; una de les primeres data del 1007,
per la qual se sap que l’abat Ennegó, Oliba de Montpolt i Odó de Sanaüja, en
qualitat d’almoiners d’Undiscle i els seus fills, feren donació a Santa Maria
de la Seu d’un alou situat al terme de “Sancta Columba que est in Ortones”.
Anys més tard, una escriptura de donació atorgada per un tal Garí el 1034,
informa de la cessió que féu a la seva muller Riquilda de diversos béns
immobles situats al terme d’aquesta parròquia, consistents en una peça de
terra, una altra de vinya, una casa i un hort.
Posteriorment diverses escriptures atorgades per particulars al llarg del
segle XI informen de donacions i venda d’alous en el terme de l’església de
Santa Coloma a favor de Santa Maria de la Seu i la seva canònica (1045, 1050,
1065). En el darrer terç d’aquesta centúria, un interessant document datat al
gener del 1077 indica que el comte Ermengol IV d’Urgell, de voluntat pròpia,
féu donació a la catedral de la Seu i a la seva canònica de les franqueses i
les batllies que els seus antecessors tenien en diverses viles i llocs del
comtat d’Urgell, entre els quals es fa menció de Santa Columba de Ortons. Una
última referència és la que proporciona la publicació sacramental del testament
d’una dona anomenada Geberga l’any 1094, per la qual se sap que llegà a la
canònica de Santa Maria un alou que tenia dins el terme de la parròquia de
Santa Coloma, en el lloc de Guimesó, topònim corresponent a una masia habitada
almenys fins el 1860.
Durant l’edat mitjana, i encara en època posterior, la vila de la Bastida
d’Hortons figura dins els vastos dominis del vescomtat de Castellbò, els
titulars del qual en posseïen la jurisdicció civil i criminal; a més, segons
indica el Spill…, en l’organització territorial del vescomtat, la Bastida
d’Hortons es trobava dins el quarter de Castellciutat i el batlle d’aquesta darrera
població tenia allí el seu lloctinent. D’altra banda es té constància que en la
col·lecta de la dècima de la diòcesi d’Urgell efectuada el 1391, el capellà
encarregat de la parròquia satisféu en concepte d’aquest impost la quantitat de
setze sous.
Retaule de Santa Coloma del segle XVI, avui al Museu Diocesà d'Urgell
El sostre demogràfic d’Alàs i Cerc s’assolia al cens de 1857 amb 1326 ànimes, a l’època –
1986 - en que l’Antonio Moras Navarro
retratava l’església parroquial de la Bastida d’Hortons, advocada a Santa
Coloma de Sens, el nombre de veïns ja estava per sota dels 500, s’havia perdut
el 58,52 de la població, i en el darrer
cens a darreries de l’any 2020, els veïns de drets eren 320, la disminució demogràfica
75,87 assoleix una magnitud dramàtica.
L’Església, “tècnicament” continua essent la parròquia del poble de la
Bastida d’Hortons, el rector Mn. Ignasi Navarri Benet, resideix a Pati Palau,
1-5, La Seu d'Urgell, Lleida 25700, Telèfon:
973 350 054, i desconeixem amb quina periodicitat celebra l’Eucarística
amb els 35 veïns, i si ho fa en aquest temple.
Esperem que algú ens ho expliqui a l’email castellardiari@gmail.com
Lluiteu contra l’oblit i la incúria, allò que no fem els catalans, no és
farà.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Aneu a l’Urgell sobirà, reivindiqueu la Vegueria dels Pirineus.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació