CAPELLA DEL CASTELL DE LLO, ADVOCADA A SANT FELIU. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “ PER LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.
El Llibert Claver i Salvat , el Joan Cruanyes i Ràfols , l’ Enric Romea i Rosas , i
el Maties Delcor Alexis (Palau de
Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), escriuen de l’església del
Castell de Llo, advocada a Sant Feliu, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0718701.xml
Sant Feliu, fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo.
Apareix esmentada per primera vegada
en un document que data de l’any 1259, en què Galceran IV de Pinós, senyor de
Llo, confessà que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de
Castellvell de Llo un mas en franc alou; ell en feia la cessió a l’esmentada
església i al seu donat i a més llegava els delmes dels masos de Torrent, de la
parròquia de Llo, a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins
el nou castell de Llo. Segons el mateix document, el donat havia de tenir cura
d’ambdues esglésies i mantenir amb les rendes un prevere que oficiés missa un
dia en una capella i el següent en l’altra. Quan els senyors de Llo visitessin
el castell, el prevere menjaria a la mateixa taula.
Sant Feliu , és una església de petites dimensions, amb una nau de planta
rectangular capçada per un absis semicircular obert directament a la nau.
Resten murs de tot el perímetre de l’església, els quals assoleixen una
alçada de 2,50 m, alçada en què se situa l’arrencada de la volta, que està
totalment enfonsada. Tant a l’interior com a l’exterior, l’aparell és de pedra
sense desbastar, amb abundants rengles d’opus spicatum. La porta d’accés a
l’interior és a la façana de ponent, que és la que conserva a més alçada.
L’entrada està desplaçada a l’esquerra de l’eix central de la façana. La
testera de la nau s’acaba amb els dos pilars que sostenien el campanar
d’espadanya, de desigual alçada, entre els quals s’ha col·locat modernament una
imatge del sant titular.
A l’absis es conserva una finestra
central d’espitllera, també de construcció molt senzilla.
La senzillesa d’aquest edifici en dificulta una datació precisa. Amb tot,
les característiques constructives i l’entorn arqueològic permeten de
considerar-la com una obra del segle XI, però allunyada dels corrents dominants
de l’arquitectura de la seva època
Llo, actualment, juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les
Escaldes, Bolquera, Dorres, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu,
Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè,
Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de
l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigvaledor,
Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de
Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles,
Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró,
Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer,
Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels
Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del
Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou
agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de
les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.
És en aquesta comuna on neix el riu Segre, el més llarg dels que
transcorren íntegrament pels Països Catalans.
Entre l'any 1974 i el 1984, Llo romangué agregat a Sallagosa.
Joan Serra i Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de
1969) , va documentar aquest indret.
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0062065.xml
No trobava cap imatge a la xarxa, de la Marededéu de Llo, recordeu allò que sempre diuen “ tot està a Internet “, màxima que defensa només la gent estulta. El TOT de Internet coincideix amb allò que algú té interès en que coneixem. En matèries de patrimoni històric i/o artístic, sobretot relatives a Catalunya, si es troba alguna cosa, ho hem d’agrair molt sovint a particulars que esmercen el seu temps i el seu enginy, en evitar que s’aconsegueixi allò que volia la dictadura i que “mutatis mutandis” continua volent la “ democraciola” , que es perdi qualsevol vestigi de la memòria col·lectiva de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació