SANTUARI DE NOTRE-DAME DE BELL-LLOC. DORRES. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “ PER LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.
El Vicent Miralles Tortes, publica fotografies de Santa Maria de Bell-lloc,
al terme de Dorres; aquesta església,
esdevinguda santuari marià, és situada al cim del turó de Bell-lloc, a 1 688 metres
d’altitud, en un indret des d’on es pot
gaudir d’una vista excel·lent sobre tota la Cerdanya.
Actualment, Dorres, juntament amb
els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Èguet, Eina,
Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja,
Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la
Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles,
Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir,
i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles
d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de
Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols,
la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà,
Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà,
Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó
número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la
reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i
departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada
La Rosa Maria Asensi i Estruch , el
Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost
del 1992) /, l’Enric Ventosa i Serra , el
Llibert Claver i Salvat , el Joan
Cruanyes i Ràfols i l’Enric Romea i Rosas,
escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712402.xml
Església d’una nau capçada per un absis semicircular obert a la nau a
través d’un arc presbiteral. L’edifici presenta nombrosos indicis de
successives reformes, que es fan evidents en el sistema de coberta de la nau.
Fins al mur de reforç que divideix la nau en dos espais hi ha volta de canó; a
partir d’aquest punt la volta original fou substituïda per encavallades de
fusta. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera.
A la façana sud hi ha la porta d’accés, de pedra granítica i arc apuntat, i
s’hi observen restes de murs del cos adossat de l’antic convent i l’elevació de
la nau per sobre del mur primitiu.
L’absis té un parament de carreus rectangulars, de granit i pissarra,
llisos, i és coronat per una cornisa molt senzilla. S’hi obre una finestra
d’esqueixada simple.
La façana nord és totalment cega i presenta carreus bastant ben tallats. A
la façana de ponent s’aixeca el campanar d’espadanya, amb dos ulls a la part
inferior i un a la superior, que té una coberta de pissarra de dos vessants.
Cal esmentar que la base del campanar no és en el mateix pla que el mur de
tancament de la nau. A continuació de la façana de ponent hom pot veure un
altre mur de l’antic convent, bastant malmès.
L’estructura dels paraments i de la porta posa en evidència que es tracta
d’una obra de datació avançada, probablement ja del segle XIII, però construïda
amb les tècniques tradicionals de segles anteriors
Actualment es conserva a l’església parroquial de Sant Joan Evangelista de Dorres, una talla de la Mare de
Déu arribada el 1792, procedent de la capella de Santa Maria de Bell-lloc
(DELCOR, 1970, pàg. 89).
Segons diu Narcís Camós (Girona,
1621 — Barcelona, 1664) ([1657]
1949, pàg. 208), la marededéu de Bell-lloc fa dos pams i quart, concretament 46
cm. És asseguda en un seient que no té parió en cap altra de les marededéus de
la Cerdanya. És una simple làmina de fusta fixada a un plafó perpendicular que
fa de respatller, el qual fa 57 cm d’alçada i 27, 8 cm d’amplada. Una
restauració recent ha demostrat que es tracta dels elements d’un baldaquí, la
part superior del qual ha estat eliminada. Efectivament, ara poden apreciar-se
a cada costat del plafó del baldaquí una bonica vora ornada de pedres pintades,
que imita una obra d’orfebreria. Una altra característica és que la Mare de Déu
només porta túnica, però no mantell, com ja havia observat N. Camós. Tanmateix
porta el cap cobert amb un vel. La cara de la Verge és marcadament allargada i
enfosquida, com també la del Nen Jesús. La mà dreta, lleugerament inclinada en
actitud acollidora, és immensa. Un altre detall remarcable és que la túnica,
que fa una impressió de transparència, permet d’endevinar a partir del genoll
les cames de la Mare de Déu. Els seus peus reposen en una planxa fixada
horitzontalment a la part baixa del respatller. Assegut al genoll esquerre,
l’infant Jesús vesteix també una túnica cenyida que s’amolla a la forma dels
membres inferiors. Els peus descansen sobre una plaqueta de fusta. Amb la mà
esquerra aguanta el Llibre que recolza sobre un genoll i amb dos dits de la mà
dreta, veritablement fora de mida amb relació a la resta del cos, beneeix els
fidels.
Aquest conjunt escultòric deixa al visitant una sensació d’estranyesa. És
com si us trobéssiu en presència d’un objecte exòtic, en una paraula, d’un
producte autèntic de l’art negre. Encara no fa gaires anys uns sumptuosos
vestits presentaven si més no l’avantatge de dissimular el fetitxe cristià. No
deixaven veure gaire cosa més que les fesomies endurides de la Mare i l’Infant.
Avui, la Mare de Déu i el Nen Jesús es mostren al visitant tal com els veié en
altre temps el qui els va esculpir. Però per a ser sensible a l’encís que se’n
desprèn, caldria sens dubte retrobar una ànima primitiva, com la d’aquells
pastors de l’edat mitjana, alhora acostats a Déu i a la natura, que resseguien
les muntanyes del Carlit.
Els estudiosos no gosen gaire fixar una data per aquesta marededéu, tan
diferent de totes les altres romàniques. Potser caldria incloure-la dins el
segle XI
No perdem l’esperança del retorn a la llibertat de Catalunya, sembla
que L’Emmanuel Jean-Michel Frédéric
Macron (Amiens, Somme, 21 de diciembre de 1977), ha tingut una revelació
divina, i comença a retornar elements patrimonials adquirits de forma “ no
correcta”. Catalunya també s’integrava a França de forma si més no irregular.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació