La necessitat em portava , un dia més, fins a Sabadell, per recuperar-me
dels efectes de la terrible caiguda que patia el dia 9.07.2021 , em calien els serveis dels fisioterapeutes.
I val a dir que espero que el Centre de Rehabilitació del Vallès, em permeti dur a terme les sessions de Fisioteràpia
autoritzades per la Seguretat Social,
perquè les seqüeles evolucionen lentament. Em trucàvem de CERVA a Castellar del Vallès , tres setmanes
desprès de tenir la visita al el metge de
recuperació, avui 21.12.2021, si tot va bé recomençaré amb la recuperació.
Està clar però, que “la cabra sempre tira a la muntanya”, i amb el mòbil
retratava la façana Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de
setembre del 1928) de l’edifici de l’Ajuntament de Sabadell, davant la que s’aixecaven
les barraques del mercat nadalenc.
Retrataria després la façana Miquel
Pasqual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 Barcelona, Barcelonès, 1916) que llueix
curulla de motius nadalencs.
L’edifici original, destinat a acollir les Escoles Pies, era obra de l’arquitecte Carles Gaurán del que es desconeix – fet estranyíssim,
fins per aquest dissortat reialme - el
cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs:
Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement
i traspàs de l’arquitecte Carles Gaurán a l’email castellardiari@gmail.com
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-ledifici-de-lajuntament-i-els-escolapis/
Si l’església no hagués dut a terme la seva tasca educativa, a dia d’avui,
bona part de la ciutadania, no sabria ni llegir ni escriure, en fer-ho, va
obligar a l’estat a desplegar – a contracor – una xarxa educativa.
En la llengua catalana diem escolà, tant al que va a l’escola, com al que
ajuda al sacerdot durant les celebracions religioses, aquesta darrera funció
que a Castella feien els monaguillos, hi ha moltes persones que no han arribat
a veure-la.
La Jerarquia catòlica feia costat al
general Franco quan s’aixecava en armes enfront del govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, a canvi les finances públiques, pagaven – i continuen
pagant-los – un sou, i la subsegüent jubilació
a l’edat reglamentaria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació