L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu d’Urgell, féu donació al monestir de Sant
Pere de Rodes de la parròquia de Sant Pere d’Osseja, possessió que es confirma
en la butlla que el papa Benet VI adreçà a aquest monestir l’any 974. Depengué
més tard de la canònica de Santa Maria de Lillet, segurament ja des del principidel
segle XII i fins al segle XIX.
Eren sufragànies seves les esglésies
de Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig. Això es comprova en la
seva acta de consagració de l’any 1219. Aquest mateix any el bisbe de la Seu,
Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, i la
gent del poble consagrà l’església que era edificada en honor de Jesucrist i
sant Pere apòstol, delimità el seu terme parroquial i confirmà la subjecció a
Santa Maria de Lillet.
Aquesta església que es consagrà el 1219 sembla ser l’edifici romànic que,
en part, ha pervingut fins avui.
La parròquia d’Osseja fou objecte de visita per part dels delegats de
l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
L’església romànica fou molt transformada al llarg del temps des del segle
XIV, i reformada de manera radical l’any 1894, quan es decidí d’engrandir-la,
tot i que es conservà l’absis romànic.
La Rosa Maria Asensi i Estruch , el Maties
Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992), i
el Llibert Claver i Salvat, n’escriuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0720001.xml
Església de planta rectangular, capçada per un absis semicircular i amb un campanar de torre quadrat a la façana nord-est. Està totalment modificada i només conserva d’època romànica l’absis, sens dubte l’element més interessant. Aquest presenta un mur on predominen la pissarra i el granit amb pedres calcàries, tallades en carreus de grans dimensions. És coronat per una cornisa sobre la qual recolza la coberta de pissarra. L’absis s’obre a la paret posterior de la nau i s’aprecien restes de l’antic mur, que va ser modificat per augmentar l’alçada de l’església fins a les dimensions actuals. A la part central de l’absis hi ha una finestra, de doble esqueixada, emfasitzada exteriorment per una arquivolta en degradació, amb el cantell arrodonit, i suportada per dues columnetes, amb capitells ornamentats, fust cilíndric i base. Tant l’estructura de l’aparell com la concepció ornamental de la finestra palesen l’adscripció d’aquest absis a les fórmules pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XII o del moment de la seva consagració
A l’església antiga, abans de la restauració del 1894, hi havia pintures
romàniques sobre la paret septentrional. Segons descriu mossèn, Jean Sarrète (1868-1948), , en un dels pocs
llocs no afectats encara per les obres apareixia la figura d’un Crist en
majestat, de mida natural i crucificat. Tenia el cap alçat i vestia túnica amb
cinyell, les mans i els peus eren clavats a la creu amb quatre claus. Les
precisions iconogràfiques del crucificat feien pensar, segons el mateix Jean Sarrète,
en les Majestats de Bellpuig i la Llaguna, datades per Jean-Auguste Brutails
(Viviez, Avairon, 20 de desembre de 1859 - Bordeus, 1 de gener de 1926 ) al
segle XII.
Llàstima que no ens hagi arribat cap reproducció d’aquestes pintures,
desgraciadament destruïdes.
En un llarg article del seu Onomasticon Cataloniæ, Joan Coromines i
Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de
1997) explica l'origen d'Ossèja , després de descartar diverses altres
interpretacions i hipòtesis, a partir de dues arrels iberobasques. L'una,
present a molts altres topònims cerdans i pirinencs, és -eja, de l'ètim -egi (vessant
de muntanya); l'altra, segons Coromines, oltze/ultze (fusta). Per tant, es tractaria d'un
topònim descriptiu del lloc on és situat Oceja: uns vessants de muntanya plens
de boscos dels quals extreure fusta.
Aquí, al dissortat reialme que succeïa
a la dictadura franquista, i allà a la mal dita República, que succeïa al regne Borbònic, entre les males
decisions, i l’espoli del patrimoni col·lectiu, s’ha fet quasi tabula rasa, dels
treballs que duien a terme generacions d’excel·lents persones, de les que ni en somnis es poden
considerar successors els actuals governs.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació