Ja torna a ser
desembre! Com passa el temps, deu meu! De tota manera me’n alegro perquè hi he
arribat amb bona salut; no tantes pessetes. Tornen, entre altres coses, el
fred, la neu, les nits llargues, els menjars copiosos, el foc a terra, l’abric,
el xampany, els anuncis de colònies, les reunions de família, i també, al menys
per a mi, el moment de muntar el betlem i l’arbre de nadal. El betlem aquest
any no l’he de fer perquè l’any passat em va fer mandra treure’l i encara el
conservo, però l’arbre sí que el vaig desfer i l’he de posar nou. Mentre rumio
de què el faré i la forma que tindrà, també rumio sobre el seu possible origen.
Tot sembla
derivar de la mitologia pagana nòrdica que es perd en la nit dels temps. Diuen
que els pobles primitius que des de l’est es van desplaçar cap a l’oest
adoraven els roures. Representants de la fortalesa i la fertilitat, els tenien
per sagrats. Demanaven als seus esperits que els protegissin i els asseguressin
la vida a ells, als animals i a les collites. Quan les fulles queien, és arbre
de fulla caduca, creien que els esperitis generadors de la naturalesa l’havien
abandonat i per a que tornessin, al voltant del solstici d’hivern, adornaven
les branques despullades amb teles de color i pedres pintades.
Les tribus celtes decoraven els roures amb fruites i veles durant el
solstici d’hivern per assegurar la tornada del sol i la vegetació.
Pels pobles
germànics, de religió politeista i basats en aquestes creences, un arbre
anomenat Yggdrasil representava l’univers.
A la part alta hi havia la morada dels deus i a sota rel la dels morts.
En les zones on
el roure no creixia, els autòctons, normalment de fulla perenne, eren els artífexs
d’aquest mite, i cada civilització l’acomodava als seus propis deus, calcats,
segons els estudiosos, d’unes cultures a les altres: Osiris pels egipcis, tenia
la mateixa personalitat que el babilònic Tammuz, dit Adonis a Grècia. Els pobles
mesopotàmics (assiris i babilònics) tenien al pi com a delegat de l’acció
fecundadora del sol, mentre que els antics grecs i llatins tenien a l’avet com
a sagrat. Els babilonis deixaven regals a sota i el romans adornaven els
carrers durant les saturnals.
Crítica a
aquestes costums la fan Jeremies, un profeta del segle VII aC, dient que no s’adorava
al deu vertader sinó a objectes “sense valor” i Tertulià, un cristià dels segles
II i III que no acabava de connectar bé amb això d’encendre lluminàries durant
els festivals d’hivern.
Al segle VIII
apareix Sant Bonifaci, predicador de la doctrina cristiana d’origen
anglosaxó, que al admetre no poder lluitar contra uns mites tan acceptats com
estesos, els assolí associant-los als equivalents cristians, i substitueix a Saturn
per Jesucrist. Implementa l’avet perquè representa la vida eterna, les seves
fulles es mantenen verdes tot l’any i la copa senyala al cel. D’aquesta manera,
el naixement i resurrecció base dels ritus pagans son copiats igualment per
l’Església. El pi aporta, a demés d’aquestes condicions, que la seva estructura
triangular recorda la Santíssima Trinitat.
L’adaptació de
l’arbre de nadal suec entre els europeus va ser un procés lent i intermitent,
que va durar dècades. Tallin (Estònia) en 1441 i Riga (Letònia) en 1510 es
disputen el privilegi d’haver tingut el primer arbre de nadal tal com avui el
coneixem, però altres investigadors donen a Estrasburg (França) aquest honor al
segle XVI, o a Alemanya al 1605. Pel que sembla, no serà fins el 1813 que
l’arbre de nadal penetra a Àustria, i és després d’aquesta data que s’estén per
Polònia, Alemanya, Anglaterra i França. Es guarnia amb llums, flors, pomes,
bombons, joguines i tot tipus de regals pels familiars. Arrelat al país gal,
entre 1900 i 1925, s’implantà a Catalunya. A finals del segle XIX arriba als
països més allunyats del centre, com Rússia i EEUU, exclusivament en llars de
gent adinerada, però. Un cop als Estats Units, Hollywood, amb el seu poder
cinematogràfic, farà la resta. Diverses fonts consideren que la princesa russa Sofía
Sergeïevna Troubetzkoy o Trubetskói (Moscú, 25 de març de 1838 - Madrid, 27 de
juliol de 1898) l’introduí a Espanya el 1870. Casada en segones núpcies amb
l’aristòcrata espanyol José Osorio y Silva (Madrid, 4 d’abril de 1825 - Madrid,
30 de desembre de 1909), XVII marqués de Alcañice, el primer any que es va instal·lar
al seu palau d’Alcañices, va demanar que l’hi portessin un avet decorat.
L’ornamentació
té també el seu simbolisme antropològic, místic o poètic. L’estrella evoca
l’astre que guià als Reis Mags fins al pessebre per oferir al nen or, encens i mirra. Les pomes rememoraven les
temptacions i el seu cor en forma d’estrella de cinc puntes tenien a veure amb
la veritat i els vincles amb deu. A partir del segle XVIII que es comença a
bufar el vidre, les pomes originals van ser substituïdes per les actuals boles o
esferes multicolors, tan vistoses, brillants i fràgils (no m’agraden les de
plàstic, però s’ha de reconèixer que quan hi ha petits a la casa son molt pràctiques). Als llaços i a
les pinyes hi trobem la unió entre famílies i persones estimades. Les bombetes,
que han reemplaçat a les veles del principi, son la llum de Crist. S’explica
que va ser el teòleg Martí Luter que va posar veles sobre les branques d’un
arbre de nadal perquè titil·laven com els estels de la nit hivernal. Les
ferradures porten la bona sort... i avui crec s’hi pot afegir tot el que la
imaginació doni de sí per a que quedi espectacular i únic als ulls de qualsevol.
Fins
a quin punt tot això és veritat o llegenda no ho sé, però sí voldria, encara
que només sigui per nostàlgia, que no es perdin
l’alegria i la màgia del solstici d’hivern, els nostres Nadals.
Us desitjo pel 2022 la fortalesa dels roures, la robustesa dels pins, i la llarga
vida dels avets.
BONES FESTES A
TOTHOM. Una forta abraçada
Guillermina Subirá Jordana. Senterada, Desembre 2021.
Fonts consultades:
https://yosoitu.lasillarota.com/gente/cultura/conoce-los-ritos-paganos-que-dieron-origen-al-arbol-de-navidad/133576
/ https://historia.nationalgeographic.com.es/a/de-donde-viene-arbol-navidad
/ https://es.euronews.com/2019/12/02/la-leyenda-del-arbol-de-navidad-de-los-ritos-paganos-a-la-religion-cristiana
/
RODRIGUEZ, Pepe. Mitos y ritos de la Navidad.
Ediciones B, Barcelona, 2010.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació