El Joan-Albert Adell i Gisbert , la
Maria Lluïsa Cases i Loscos l, la
Carme Bergès i Saura , i la Leonor Badia i Morera, escriuen de l’església
de Sant Serni de Cabó, a la comarca de l’Urgell sobirà, de que en pública una fotografia
el Jordi Vila Juncá ; edificació força
complexa, en la qual sembla molt clar que el projecte inicial fou reformat, ja
abans que se n’acabés la construcció, sense descartar, però, que la reforma es
produís immediatament després del seu acabament, en aquest cas, a causa de
l’ensulsiada parcial de l’obra original.
Actualment es tracta d’una església d’una nau única, orientada de N a S,
coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, i acabada al N amb una
capçalera formada per dos absis, orientats al N i a l’W, oberts mitjançant arcs
presbiterals en degradació. En el punt del creuer, en l’obertura dels absis, hi
ha una cúpula formada per una volta de quatre sectors, del tipus anomenat de
racó de claustre, amb les arestes molt suavitzades.
La presència d’uns nervis ornamentals, molt tardans, desfigura l’aspecte
interior d’aquest interessant i poc usual element, que es manifesta
exteriorment a través d’un baix cimbori prismàtic, de planta quadrada.
Al costat est, on sembla que hi devia haver un tercer absis, es conserva un
arc paredat que exteriorment es relaciona amb els murs d’una nau, aterrada o
inacabada.
La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i a sobre d’ella se
situa un petit ull de bou. La base de la cúpula presenta tres obertures, una
finestra de doble esqueixada al mur de llevant, i dos ulls de bou, al N i al S.
El mur de llevant del cimbori és coronat per un campanar d’espadanya de dos
ulls.
L’aparell de Sant Serni de Cabó és de carreus ben escairats, disposats en
filades uniformes i regulars, amb les façanes arrebossades i les voltes
interiors fetes de formigó de calç, encofrat amb taulons i sense cap tipus
d’ornamentació tant a l’interior com a l’exterior.
La situació de les finestres absidals, totes de doble esqueixada, una a
l’absis nord i tres al de ponent, reforça la idea que el projecte inicial era
el d’una església d’una nau, orientada de llevant a ponent, i acabada a ponent
amb una capçalera trevolada, en la qual l’absis principal devia ser el de
ponent. Aquesta església fou iniciada probablement a la darreria del segle XI.
Per motius desconeguts aquest edifici no s’arribà a completar, o bé patí
una ensulsiada en la nau, i en el lloc de l’absis sud es construí la nau,
formant la peculiar estructura que avui es conserva. Les semblances en les
tècniques constructives, i els aspectes formals, entre la capçalera i la nau,
fan que hàgim de suposar la seva coetaneïtat, i, per tant, que l’absis sud no
s’arribés a construir, sinó que es produís el canvi de projecte, quan encara
l’obra original no era acabada.
Amb tot, el projecte original era també el d’un edifici molt singular, no
sols per l’ús de la cúpula de quatre sectors —forma molt rarament emprada en
l’arquitectura catalana, en la qual la fórmula més habitual és passar del pla
quadrat a l’octogonal mitjançant trompes als angles— sinó, i sobretot, per
tractar-se d’una església orientada a ponent, contradient l’orientació a
llevant de la pràctica totalitat dels edificis de la seva època. En aquest
sentit, es podria assenyalar l’orientació a ponent de l’església del monestir
de Sant Serni de Tavèrnoles i la seva concepció trevolada, que podria haver
exercit influència en el projecte inicial de Sant Serni de Cabó. A més cal
tenir en compte la vinculació dels Caboet, senyors de Cabó, amb les valls.
d’Andorra i els territoris propers al monestir de Tavèrnoles, com a senyors de
la vall de Sant Joan Fumat.
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació