SANT SERNI DE CABÓ .L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 

El Joan-Albert Adell i Gisbert , la  Maria Lluïsa Cases i Loscos l, la  Carme Bergès i Saura , i la  Leonor Badia i Morera, escriuen de l’església de Sant Serni de Cabó, a la comarca de l’Urgell sobirà, de que en pública una fotografia el Jordi Vila Juncá  ; edificació força complexa, en la qual sembla molt clar que el projecte inicial fou reformat, ja abans que se n’acabés la construcció, sense descartar, però, que la reforma es produís immediatament després del seu acabament, en aquest cas, a causa de l’ensulsiada parcial de l’obra original.




Actualment es tracta d’una església d’una nau única, orientada de N a S, coberta amb una volta de canó, de perfil semicircular, i acabada al N amb una capçalera formada per dos absis, orientats al N i a l’W, oberts mitjançant arcs presbiterals en degradació. En el punt del creuer, en l’obertura dels absis, hi ha una cúpula formada per una volta de quatre sectors, del tipus anomenat de racó de claustre, amb les arestes molt suavitzades.

 

La presència d’uns nervis ornamentals, molt tardans, desfigura l’aspecte interior d’aquest interessant i poc usual element, que es manifesta exteriorment a través d’un baix cimbori prismàtic, de planta quadrada.

 

Al costat est, on sembla que hi devia haver un tercer absis, es conserva un arc paredat que exteriorment es relaciona amb els murs d’una nau, aterrada o inacabada.

 

La porta, en arc de mig punt, s’obre a la façana sud, i a sobre d’ella se situa un petit ull de bou. La base de la cúpula presenta tres obertures, una finestra de doble esqueixada al mur de llevant, i dos ulls de bou, al N i al S. El mur de llevant del cimbori és coronat per un campanar d’espadanya de dos ulls.

 

L’aparell de Sant Serni de Cabó és de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars, amb les façanes arrebossades i les voltes interiors fetes de formigó de calç, encofrat amb taulons i sense cap tipus d’ornamentació tant a l’interior com a l’exterior.

 

La situació de les finestres absidals, totes de doble esqueixada, una a l’absis nord i tres al de ponent, reforça la idea que el projecte inicial era el d’una església d’una nau, orientada de llevant a ponent, i acabada a ponent amb una capçalera trevolada, en la qual l’absis principal devia ser el de ponent. Aquesta església fou iniciada probablement a la darreria del segle XI.

 

Per motius desconeguts aquest edifici no s’arribà a completar, o bé patí una ensulsiada en la nau, i en el lloc de l’absis sud es construí la nau, formant la peculiar estructura que avui es conserva. Les semblances en les tècniques constructives, i els aspectes formals, entre la capçalera i la nau, fan que hàgim de suposar la seva coetaneïtat, i, per tant, que l’absis sud no s’arribés a construir, sinó que es produís el canvi de projecte, quan encara l’obra original no era acabada.

 

Amb tot, el projecte original era també el d’un edifici molt singular, no sols per l’ús de la cúpula de quatre sectors —forma molt rarament emprada en l’arquitectura catalana, en la qual la fórmula més habitual és passar del pla quadrat a l’octogonal mitjançant trompes als angles— sinó, i sobretot, per tractar-se d’una església orientada a ponent, contradient l’orientació a llevant de la pràctica totalitat dels edificis de la seva època. En aquest sentit, es podria assenyalar l’orientació a ponent de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles i la seva concepció trevolada, que podria haver exercit influència en el projecte inicial de Sant Serni de Cabó. A més cal tenir en compte la vinculació dels Caboet, senyors de Cabó, amb les valls. d’Andorra i els territoris propers al monestir de Tavèrnoles, com a senyors de la vall de Sant Joan Fumat.


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

Comentaris