A la pàgina “Fotos de la Seu d'Urgell i comarca Alt Urgell” es publicava una fotografia d’Aristot, el comentari de l’autor de la
fotografia , Ramon Orriols Puig, és molt
aclaridor; Aristot (.... on les gallines porten calces perquè
els ous no rodolin costes avall ....)
Llegia; Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal
del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.
El poble se situa al cim d'un turó, 1.223
metres d’altitud, que domina la vall del
riu Segre.
Les cases s'estenen al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, d'estil
romànic, que ha estat objecte de diverses restauracions al llarg del temps.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/07/esglesia-parroquial-daristot-advocada.html
Un branca de la carretera N-260 és la seva principal via de comunicació
Aristot va tenir un castell que defensava el comtat de Cerdanya vers el
vescomtat de Castellbò. Documentat des del segle ix, Arnau I de Castellbò,
després d'apoderar-se'n, l'enderrocà l'any 1209. Més tard, el 1229, el cavaller
Guillem d'Urtx el reconstrueix. No obstant això, els seus descendents, l'any
1301 decideixen vendre'l, amb la meitat del seu patrimoni, al rei Jaume II de
Mallorca.
El 28 de setembre de 1713, a les acaballes de la mal dita Guerra de
Successió Espanyola, el General Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de
1715) , Governador de la Fortalesa de
Castellciutat, signava la capitulació i lliurava la fortalesa a les tropes
borbòniques.
El text de les capitulacions fou recollit per en Francesc de Castellví i
Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15
de setembre de 1757) a les "Narraciones Históricas".
Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el
nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar.
Quan al topònim , en l'Acta de constitució
de la Catedral de Seu d’Urgell, apareix escrit Arestote. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona,
21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa un
origen bascoide , Areiste ote, ‘esbarzer
de l'alzinar’.
La paremiologia catalana ens recorda que si plou per Sant Pere Regalat,
plou quaranta dies de comptat, preneu-ne nota, i aneu comprovant-ho, avui ésSant Pere Regalat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació