ARISTOT A VISTA D’OCELL. EL PONT DE BAR. L’URGELL SOBIRÀ.

 

A la pàgina “Fotos de la Seu d'Urgell i comarca Alt Urgell   es publicava una fotografia  d’Aristot, el comentari de l’autor de la fotografia , Ramon Orriols Puig,  és molt aclaridor;  Aristot  (.... on les gallines porten calces perquè els ous no rodolin costes avall ....)




Llegia; Aristot (Arestothe) és una entitat de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca de l'Alt Urgell.

 

El poble se situa al cim d'un turó,      1.223 metres d’altitud,  que domina la vall del riu Segre.


Les cases s'estenen al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu, d'estil romànic, que ha estat objecte de diverses restauracions al llarg del temps.

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/07/esglesia-parroquial-daristot-advocada.html


Un branca de la carretera N-260 és la seva principal via de comunicació 


Aristot va tenir un castell que defensava el comtat de Cerdanya vers el vescomtat de Castellbò. Documentat des del segle ix, Arnau I de Castellbò, després d'apoderar-se'n, l'enderrocà l'any 1209. Més tard, el 1229, el cavaller Guillem d'Urtx el reconstrueix. No obstant això, els seus descendents, l'any 1301 decideixen vendre'l, amb la meitat del seu patrimoni, al rei Jaume II de Mallorca.

 

El 28 de setembre de 1713, a les acaballes de la mal dita Guerra de Successió Espanyola, el General Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715)  , Governador de la Fortalesa de Castellciutat, signava la capitulació i lliurava la fortalesa a les tropes borbòniques.


El text de les capitulacions fou recollit per en Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) a les "Narraciones Históricas".


Fou municipi independent fins el 1970, en què fou annexat a Toloriu amb el nom de Toloriu i Aristot i amb capital al Pont de Bar.


Quan al topònim , en l'Acta  de  constitució de la  Catedral de Seu d’Urgell, apareix  escrit Arestote. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa un origen  bascoide , Areiste ote, ‘esbarzer de l'alzinar’.


La paremiologia catalana ens recorda que si plou per Sant Pere Regalat, plou quaranta dies de comptat, preneu-ne nota, i aneu comprovant-ho, avui ésSant Pere Regalat.

Comentaris