EL REFUGI DE LA RENCLUSA, TESTIMONI D’UN TEMPS EN EL QUE ARAGONESOS I CATALANS VIVIEN EN AMIGABLE COMPANYONIA.

 

Hi ha haver un temps en el que els aragonesos i els catalans vivien en amigable companyonia,  en aquella època  Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 [1] - Barcelona, 30 d'abril de 1914) un enginyer, fotògraf i excursionista notable de finals del segle XIX, amb un llarg historial;   l’any 1913 va ser escollit  president del CEC, refusà el càrrec però,  per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914.




Malauradament, a la meitat del treball de construcció, l'hivern del 1914, Juli Soler es posava malalt i lliurava la seva ànima al Senyor.



Marcel'li Puigdellivol Prat


El CEC li va dedicar el 1968 el Refugi Juli Soler Santaló, que té a Salardú (Naut Aran, Lleida)

https://revistamuntanya.wordpress.com/2012/06/16/seduit-per-valls-i-cims-les-fotografies-de-juli-soler-i-santalo/


Ningú en aquell temps podia pensar en la infinita misèria moral  de l‘inefable Francisco Javier Lambán Montañés (Eixea, 19 d'agost de 1957), que predica – i practica – que tot el que és  bo per a Catalunya, és dolent per a l’Aragó.

Comentaris