Fotografia. Jacob Casquete Rodríguez .2009. Vista general de l'edifici.
Llegia que la central d'Arenys d'Empordà es va construir l'any 1921, essent
propietari Josep Pagès Perxes de Figueres. Cap dada de l’autor de la “ transformació”, originàriament havia estat un molí fariner, i posteriorment es
destinà a la producció de barita per
l'estació de Camallera, ens agradarà tenir-ne noticia, nom, cognoms, lloc i
data de naixement i traspàs ,.., a l’email castellardiari@gmail.com
Aquesta central, juntament amb les d'Orfans, Calabuig, Sant Mori i d'altres
situades en el baix Fluvià, subministraren bona part de l'energia que
necessitava Figueres i la seva comarca. La central d'Arenys va tancar
definitivament el 1976.
L'any 1984, essent-ne propietari l'enginyer industrial Joaquim Ramírez de
Cartagena, i amb la col·laboració de la Universitat Politècnica (Girona) i el
suport de la Generalitat de Catalunya, es va tornar a posar de nou en marxa i
es va modernitzar.
Actualment, les instal·lacions estan ocupades per la Comunidad Cristiana El Camino - Garrigas
Situada al sud-oest del nucli urbà de Garrigàs i al sud del poblet d'Arenys
d'Empordà, integrat a la mateixa població. Està ubicada al costat del riu
Fluvià, al quilòmetre dos de la carretera GIV-6226. Edificació industrial
destinada a central hidroelèctrica, formada per diverses construccions i
envoltada d'un gran jardí. L'edifici principal presenta una planta en forma d'L
determinada per la successió de cinc cossos adossats. L'ala de tramuntana
presenta una torre quadrada amb coberta de pavelló, distribuïda en tres
plantes. Als costats hi ha un dos cossos rectangulars, el nord amb teulada de
tres vessants i el sud de dues, distribuïts en dues plantes. L'ala de llevant
també es caracteritza per les teulades dels tres cossos que la conformen,
disposades a una i dues vessants. En general, les obertures són rectangulars,
tot i que també n'hi ha d'arc de mig punt i alguna de circular, totes amb
l'emmarcament d'obra arrebossat. L'interior de l'edifici presenta grans espais
i estances, amb bona part de la maquinària original conservada. Al sud hi ha la
bassa d'aigua, que des dels canals la conduïa a les turbines per generar
l'electricitat. Al costat de l'accés principal al recinte hi ha un conjunt
format per tres edificis adossats de planta rectangular, amb les cobertes de
dues vessants de teula i una esvelta torre rectangular amb obertures de mig
punt a la part superior. Al seu costat hi ha una terrassa delimitada amb
balustrada, al nivell del primer pis. La tanca delimitadora, d'obra, presenta
una sanefa decorada de rajola vidrada, a la part superior. La construcció es
troba arrebossada i pintada amb una tonalitat groguenca.
Posats a demanar, voldríem tenir noticia també de l’autor de l’edifici de
les escoles :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/escoles-de-garrigas-ceip-de-garrigas.html
Si algun dia els combustibles tornen a tenir un preu “ raonable “ i si les
benzineres superen l’atzucac que els posava el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA DEL
REINO DE ESPAÑA, al que cal reconèixer-li l’habilitat de complicar les coses
senzilles, i no donar mai fil sense puntada, i alguns altres “demèrits”, poseu Garrigàs, l’Empordà sobirà, , Catalunya , a la
vostra agenda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació