CANTACORBS. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ OBLIDADA” DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del  Cantacorbs,  serra situada entre els municipis d'Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell i de Ribera d'Urgellet a la comarca de l'Alt Urgell, amb una elevació màxima de 952 metres.

El topònim, etimològicament és un  compost de canta (imperatiu de cantar) i corbs, nom d'ocell.

  Als Països Catalans n'hi ha unes 3000 parelles distribuïdes de manera contínua per tot el territori, llevat del sud del País Valencià, on és més escàs.

 A Catalunya és més freqüent al Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com la serra de Montsant, però es troba més o menys per tot el territori.

Cantacorbs (Alàs i Cerc), serra entre els municipis d'Alàs i Cerc, la Seu d'Urgell i de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell)

Cantacorbs (Cornudella de Montsant), muntanya al municipi de Cornudella de Montsant (Priorat)

Cantacorbs (Ivars d'Urgell), muntanya al municipi d'Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell)

Cantacorbs (Montblanc), serra al municipi de Montblanc (Conca de Barberà)

Cantacorbs (Mura), turó al municipi de Mura (Bages)

 

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.