El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del Cantacorbs, serra situada entre els municipis d'Alàs i
Cerc, la Seu d'Urgell i de Ribera d'Urgellet a la comarca de l'Alt Urgell, amb
una elevació màxima de 952 metres.
El topònim, etimològicament és un compost de canta (imperatiu de cantar) i
corbs, nom d'ocell.
Als Països Catalans n'hi ha unes 3000 parelles distribuïdes de manera
contínua per tot el territori, llevat del sud del País Valencià, on és més
escàs.
A Catalunya és més freqüent al
Pirineu i en algunes zones muntanyoses del sud, com la serra de Montsant, però
es troba més o menys per tot el territori.
Cantacorbs (Alàs i Cerc), serra entre els municipis d'Alàs i Cerc, la Seu
d'Urgell i de Ribera d'Urgellet (Alt Urgell)
Cantacorbs (Cornudella de Montsant), muntanya al municipi de Cornudella de
Montsant (Priorat)
Cantacorbs (Ivars d'Urgell), muntanya al municipi d'Ivars d'Urgell (Pla
d'Urgell)
Cantacorbs (Montblanc), serra al municipi de Montblanc (Conca de Barberà)
Cantacorbs (Mura), turó al municipi de Mura (Bages)
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del
mon - el tema del català i les
restriccions que es volen TORNAR a posar per al
seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació