Llegia del Centre
Obrer Republicà La Dalla de Vinaixa , que el 31/05/1931 és presentava a l'ajuntament la
sol·licitud de llicència municipal, per poder construir un local a una finca de la
partida dels bancals, l'actual carretera de Tarragona.
L'edifici es finançà amb les aportacions dels veïns i, de fet, el feren ells mateixos, sota la direcció del paleta Jeroni Bessó, nascut als Omellons - del que ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com - , segons el Valentí Pons Toujouse, i per Tomàs de Riudoms - del que ens agradarà tenir noticia dels cognoms patern i matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com -, segons Patrimoni Gencat.
Faig confiança al Valentí Pons Toujouse, perquè té per costum comprovar les fonts, i evitar el copiar/pegar
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vinaixa/tots/la-dalla-centre-obrer-republica
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=14097
Durant la Segona
República fou un centre molt actiu en política i activitats culturals o de
lleure
Intueixo, agriré la confirmació a l’email castellardiari@gmail.com que a l’edifici
del CENTRE OBRER REPUBLICÀ - LA
DALLA també hi van trobar aixopluc les
escoles.
La Llei Moyano , d'instrucció pública, aprovada per decret el 9 de setembre
de 1857, inaugurava el mal costum – que ha esdevingut llei al REINO de la
corrupció endèmica i sistèmica – d’aprovar
textos legals, sense el finançament corresponen, això els permetia “ presumir “
de consciencia social, i alhora que no els suposava cap despesa, els garantia la “continuïtat” d’uns nivells d’analfabetisme que permetien
de facto , continuar amb l’esclavatge abolit per llei.
La LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i
atenció a les persones en situació de dependència, és una mostra més d’aquesta
forma iniqua de fer política, les
persones que tenen necessitats, han d’esperar anys i anys per tenir resposta,
això quan no els arriba abans la mort. Cal felicitat al PP i al PSOE per aquesta “ continuïtat maligna”
Llegia a la Vanguardia:
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1933/05/23/pagina-6/33186801/pdf.html
El material expuesto
se compone de planos, proyectos, fotografías y maquetas de los locales reconstruidos
y en reconstrucción. Exponen los señores: Enric Matas Ramis ( 1887 + 1956 ),
Escuelas de La Llacuna, Vilobi del Panadés, Calaf y Pujalt; Agustí Domingo
Verdaguer. (1880-1954 ), Escuela de San Andrés de la Barca; BERNARDÍ MARTORELL
I PUIG (1877-1937), la de Darnius; Enric
Catà i Catà (Sant Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937), , la de Arenys
DE Munt; Adolfo Florensa Ferrer (Lérida
1889 - Barcelona 1968) y R. Riudón, un edificio innominado, que da cara al mar;
Antonio Darder Marsá (1885-11 de abril de 1956), grupo escolar Alfredo Matas; Enric
Mora Gosch Mora (1895-1966) , el De San Cugat del Valles; Josep Maria Pericas i Morros (Vic,
Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), el de la ciudad de
Vich; Adolfo Florensa Ferrer (Lérida 1889 - Barcelona 1968, los parvularios de
Sarria y San Martín, escuelas de bosque del Guinardó y de Montjuich, escuela
graduada La Farigola, Baldiri Reixach, Luis Vives y Vila Joana; Josep Goday i
Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936), el
grupo Collaso, Baixeras, Milá y Fontanals; Ramón Llull y Escuela de Mar; Ricard
Giralt i Casadesús (Barcelona, 15 de desembre de 1884 – 28 d'abril de 1970), la
escuela graduada de Gerona; Ignasi de Villalonga i Casañés (Lleida, 22 d'agost
de 1887 - 1970), las escuelas de la provincia de Lérida: Borjas Blancas,
Vilorell, Lleida, Puigvert de Lérida, Artesa de Segré, Balaguer, Martinet, Artiés,
fubiola, Seros, Cervera,Alcarraz, Durro, Vinaixa, Organya, Bosost, Les,
Canejar, Salardú, Las Bordas, Vallfogona de Balaguer y Ager; Jaume Mestres i
Fossas (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1981), el edificio de la Mutua Escolar Blanquerna
; Emili Porta Galobart ; Arquitecte – ( Barcelona - 1915 · Berga (Barcelona) -
01.04.1963 ) ·las escuelas de Gironella
y Sallent; J. Florensa, la de Lérida-Bordeta, y Antoni Puig i Gairalt
(l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887 o 1888[2] -
Barcelona, 17 d'octubre de 1935 ), expone dos maquetas de las escuelas de Hospitalet de Llobregat con varias fotografías del estado de construcción en que están las obras.
En manques dades de :
J. Florensa, la de Lérida-Bordeta.
R. Riudón, un edificio innominado, que da cara al mar
Quan als noms de lloc hi ha força errors
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/escola-publica-de-vinaixa-les-garrigues-lleida-catalunya/
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació