El Valentí Pons Toujouse feia una excepcional tasca en l’àmbit del Patrimoni
immoble modernista – dèiem - i reiterem aquí
– que en qualsevol país “ normal”, això el faria mereixedor d’un reconeixement
públic, el REINO no és – ja ens
agradaria – un país “ normal”, i Catalunya és – en el millor dels casos – una colònia,
on tots els excessos estan permesos, i àdhuc recompensats.
La mal dita LLEI MOYANO 9 de setembre de 1857, sobre el paper convertia
l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a
única a estudiar. Quan a la primera premissa no es va acomplir mai, i pel que
fa a la segona, s’ha vingut imposant des d’aleshores.
L’Església catòlica es va implicar en l’àmbit de l’educació, val a dir, que
en aquella època, aquesta institució predicava i PRACTICAVA els evangelis.
La ciutadania – súbdits, en deien – va fer grans esforços perquè l’educació
arribes al major nombre possible de persones, i els Ateneus i altres
associacions van tenir un paper destacadíssim, que les “ dictadures” i les “
dictablandes” van aturar de forma
expeditiva. A sang i fetge.
Llegia a :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=13833
L'edifici es va construir el 1913 com a seu del Centre Republicà d'Arbeca,
essent la façana principal on és avui la posterior. Hi havia cafè, teatre,
biblioteca, sala de reunions... Posteriorment, al 1931, al caliu de la nova
república s'obra, sufragada pels socis, l'actual façana principal. A
l'inaugurar la part nova, al 1931 i en presència de Francesc Macià Llussà
(Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de
desembre de 1933) , fou gravat el lema "Unió Republicana", en memòria
del 14 d'abril de 1931.
La victòria dels revoltats feixistes encapçalats pel general Franco contra
el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic fins a l’actualitat - comportarà que el local sigui confiscat als seus propietaris . i passa a
ser un local de la Falange i "Frente de Juventudes", l'any 1949 la
família Busquets Teixidó de La Floresta va comprar el local als socis majoritaris
i el 1961 el va vendre a l'Ajuntament d'Arbeca.
Ens agradarà tenir més dades de l’autor;
Sisquet de Sumalla, nom, cognoms, lloc i data de naixement i
traspàs,..., les enciclopèdies estan curulles de dades relatives a subjectes
que feien - en el millor dels casos – una aportació negativa a la historia de
la humanitat, i ja comença a ser l’hora, que es reconeguin als que ens deixaven
un llegat valuós, oi?.
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/arbeca/tots/centre-republica
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació