IN MEMORIAM. INSTITUT DE CULTURA I BIBLIOTECA POPULAR DE LA DONA. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

Havia obert una pàgina al facebook “Catalunya. Allò que el temps s’endugué”, ho feia perquè el volum de la destrucció patrimonial a Catalunya, ja per raons polítiques, ja per l’especulació urbanística, té unes proporcions estratosfèriques.

Un exemple el tenim en l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, el Valentí Pons Toujouse, publica un parell d’imatges  de la seu del carrer Elisabets, 12,  del que, si més no de l’adequació per als fins de la entitat, n’era autor l’arquitecte Antoni de Falguera Sivilla ( Barcelona - 28.01.1876 + Barcelona - 12.04.1947 ) Arquitecte Municipal  de Sentmenat ( 1910/28.), Castellar del Vallès (1910/12.), Tossa de Mar ( 1910/28.), Barcelona (1908/40.)

No es pot parlar de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, sense esmentar la Francesca Bonnemaison (Barcelona, 12 d'abril de 1872 - 13 d'octubre de 1949), que va ser la mecenes i creadora de la Biblioteca Popular de la Dona el 1909, al barri de Sant Pere de Barcelona, que seria el nucli del que després es coneixeria com l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, col·loquialment la Cultura.

https://barcelodona.blogspot.com/2020/03/institut-de-cultura-i-biblioteca.html

El 1922, el president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) , va inaugurar, amb una cerimònia solemne, el nou edifici de l'Institut, situat al carrer Sant Pere Més Baix, en una antiga casa medieval que pertanyia a la família Bielsa, el projecte  d’ampliació i adequació el feia  l’Ignasi Mas i Mallol, del que ens agradarà tenir noticia  del lloc de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com 

La Francesca Bonnemaison no es va aturar aquí i va adquirir uns terrenys a Badalona, vora el mar, per tal que les dones poguessin dur a terme classes de natació, incorporant així l'esport a les seves vides.

A més a més l'Institut disposava d'una borsa de treball que incloïa moltes empreses i de mitjana aconseguia col·locar unes 1600 noies cada any. Per tal de fer difusió de la Institució, Bonnemaison es va encarregar que dues revistes, Claror i Vida Social Femenina, i un programa de radio quinzenal emès per Radio Associació de Catalunya, expliquessin i comentessin les diferents activitats que aquesta duia a terme.

 

Amb la proclamació de la República s'implicà en la vida política participant en les campanyes a favor del vot femení (1931), fent-se càrrec de l'organització femenina de la Lliga Regionalista (1932) a petició del seu amic Francesc Cambó Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) i sent una de les primeres dones que es presentà com a candidata en unes eleccions, les municipals de 1934, malgrat que no va sortir elegida.

Entre maig de 1935 i Juny de 1936 tirà endavant la revista Claror, portaveu del reformisme feminista propugnat per l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, on firmaven dones de gran prestigi com Rosa Sensat, Lola Anglada, Aurora Bertrana o la mateixa Francesca Bonnemaison.

 Abans de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco el govern  LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  el fons de l'Institut estava format per 23.000 volums i per les seves aules havien passat alumnes tan destacades com Concha Espina, Maria Domènech de Cañellas o Maria Montessori. El curs 1934/35 tenia més de 6200 alumnes.

 

A l'esclat del conflicte bèl·lic  es refugià a Territret, a Montreux, Suïssa, prop del seu fillol Cambó, a qui feia de secretària, on va restar durant tot el conflicte, i no retornà a Barcelona fins al 1941.

Des d'aleshores i fins a la seva mort es desvinculà de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, que fou cedit a la Diputació de Barcelona en absència seva i transformat en un centre de la Falange Española rebatejat aleshores com Institución de Cultura para la Mujer de la Sección Femenina de FET y de las JONS, i centrà les seves activitats en la participació en esdeveniments culturals i religiosos de caràcter catalanista i aliens al nou règim franquista.

https://beteve.cat/general/llegat-bonnemaison-feminisme-guerra-civil-falange/

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.