IN MEMORIAM. LA DESOLACIÓ DE MORTERS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE “ DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá retratava l’extrema desolació  de Morters, nucli deshabitat  del municipi de les Valls de Valira, a l'Alt Urgell.

A Farrera dels Llops hi ha el despoblats d'Estelareny i Morters, situats als vessants de llevant del tossal d'Estelareny.

Morters, que tenia 3 cases el 1860, conserva vestigis de l'església dedicada a Sant Llorenç (dos murs fent angle, un dels quals amb opus spicatum).

 

El cens del 1860 esmenta les torres de Feners i de Cortingles, aquesta situada entre el barranc de Cortingles i la Valira. La torre de Feners era a l'esquerra de la Valira, a migdia de Sant Andreu de Calbinyà; el lloc de Cervós, on el 1860 hi havia un hostal i un molí fariner, era molt prop d'Anserall.

Aquest vilar apareix documentat ja a l’any 912, actualment despoblat, a l’acta de consagració de les esglésies d’Urgell, i que hi tenien dedicada a Sant Llorenç.

 

En època medieval molt probablement hi hagué vinyes properes tot i que en el mateix poble de Morters, hi hagué cereal, com bla o ordi, més avall se seguien estenen els camps de conreu de cereal i a tocar del riu hi hagué  fenars, que més tard un mas proper adoptà el nom per la proximitat a aquests camps i que va sobreviure fins l’actualitat com a Feners.

 

Per Morters hi creuava la via que menava cap a Estelareny i Farrera dels Llops, molt probablement i degut a la seva proximitat es trobava sota el domini del Monestir de Tavèrnoles.

http://www.alturgell.cat/sites/default/files/cultura/motarrots/morters.pdf

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-de-morters-anserall

 

SIRÀCIDA 4

Fill meu, no privis el pobre del que necessita per a viure, no desenganyis el qui et demana amb ulls suplicants.

No facis sofrir l’home que té fam ni exasperis el qui viu en la misèria.

No empitjoris la situació d’un home desesperat ni facis esperar la teva ajuda a qui la necessita.

No rebutgis el qui et demana perquè ho necessita, no giris la cara al pobre.

No apartis la mirada del necessitat ni li donis ocasió de maleir-te; perquè, si et maleeix en la seva amargura, el seu creador escoltarà la seva pregària.

Maleïts tots els que al llarg de més de 300 anys han perseguit Catalunya!!

Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg reconegut internacionalment, malgrat els afanys “ perversos” del REINO, deia :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27733

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?