El Valentí Pons Toujouse feia una excepcional tasca en l’àmbit del
Patrimoni immoble modernista – dèiem - i
reiterem aquí – que en qualsevol país “ normal”, això el faria mereixedor d’un
reconeixement públic, el REINO no és –
ja ens agradaria – un país “ normal”, i Catalunya és – en el millor dels casos
– una colònia, on tots els excessos estan permesos, i àdhuc recompensats.
La mal dita LLEI MOYANO 9 de setembre de 1857, sobre el paper convertia
l'ensenyament primari en universal i determinava la llengua castellana com a
única a estudiar. Quan a la primera premissa no es va acomplir mai, i pel que
fa a la segona, s’ha vingut imposant des d’aleshores.
L’Església catòlica es va implicar en l’àmbit de l’educació, val a dir, que
en aquella època, aquesta institució predicava i PRACTICAVA els evangelis.
La ciutadania – súbdits, en deien – va fer grans esforços perquè l’educació
arribes al major nombre possible de persones, i els Ateneus i altres
associacions van tenir un paper destacadíssim, que les “ dictadures” i les “
dictablandes” van aturar de forma
expeditiva. A sang i fetge.
Llegia a :
Edifici modernista construït per l’arquitecte Pere Ros Tort (Martorell (Barcelona) – 1848 + Martorell
(Barcelona) - 29.12.1922 ) com a sala de
ball. Coneguda com la sala de baix i més antigament com la sala dels blancs, en
una època, a inicis del segle XX, en què a Sant Llorenç d’Hortons van existir
simultàniament fins a tres sales o partits diferents (blancs, negres i virats).
Cada entitat tenia el seu propi cafè i rivalitzaven entre elles organitzant els
balls de festa major i altres activitats, com grups de teatre i cors de
caramelles.
El promotor d’aquesta sala , construïda entre 1906 i 1907 fou Josep Sàbat i
Estruch*, propietari de la masia de La Cova.
Va ser la seu de la Sociedad Agrícola Hortonense (1905-1941).
Al solar del costat s’inaugura el cafè al 1915, i als anys trenta s’hi
construeix l’escenari i una galeria superior.
A partir de 1941 va funcionar com a sala de ball de la Societat Cultural
Hortonenca fins l’any 1981.
Adquirida per l’Ajuntament de Sant Llorenç d’Hortons i transformada al 1997
en la seva seu- ens agradarà tenir noticia de l’autor de la “ transformació a l’email
castellardiari@gmail.com de
l’antiga sala només se’n conserva la façana original i alguns escassos elements
a l’interior, com un fragment de la boca de l’escenari.
Com a tants i tants catalans, el tema del català i les restriccions que es
volen TORNAR a posar per al seu
ensenyament, em té revoltat.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta
(Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren
“"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" ,
d’aleshores ençà però, els botxins “ a
por ellos “; s’han acostumat a fer les
seves maleses amb plena consciència de
la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre
Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà,
1978) ho encerti, oi?
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/09/esglesia-parroquial-de-sant-llorenc.html
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació