MASIES DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS. MAS DURAN

 

L’ Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942) , retratava entre 1897 i 1936, Vista general del Mas

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7674/rec/13

 Llegia  en relació al mas Duran "el Mas". Situada molt a prop del nucli antic i actualment al bell mig del nou barri que porta el seu nom.

Està documentada des de 1641 en els fogatges.

El Mas havia estat propietat de terratinents a qui els pagesos arrendaven les terres.

La propietària de la masia havia estat la família Duran, de la qual la seva casa pairal, encara existeix al carrer Pedregar de Sabadell.

Havia estat una masia molt apreciada per la gent del poble i pels de Sabadell, ja que la família Llobet, masovers del Mas des de feia moltes generacions, compaginaven les tasques agrícoles amb les de un restaurant, el qual va romandre obert fins a mitjans dels any seixanta.

Dins la finca es trobaven les fonts de les Morisques, també coneguda a Sabadell, com la font de la Taula Rodona, i la font del Canó.

La finca, que estava situada en una amplia fondalada ombrívola amb molt arbres, era una zona molt visitada pels quirzetencs i sabadellencs.

http://elsot.cat/la-taula-rodona/

 Quan es va urbanitzar els seus terrenys, es va fer malbé tota la zona deixant-la completament plana amb l'abocament de terres, de manera que l'aigua de la font de les Morisques va ser canalitzada, mentre que la de la font del Canó va ser tapada amb les terres abocades.

Actualment la bellesa de la façana del Mas ha quedat completament amagada darrera dels blocs de pisos que s'han construït, en els terrenys que havien format part de la finca i han portat la totalitat de la masia, a un estat precari de conservació, un primer pas de cara al seu futur: l'enderrocament.

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.