IN MEMORIAN. CA L’ANDREU. EL FIGARÓ. EL VALLÈS ORIENTAL QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Crisant Palau, pública una fotografia “ 1912. Figaró - Vista de Ca l'Andreu al sot del Bac, sota el Grau de la Trona” , feta per l'Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), entre 1912 i 1928 



Llegia al Mapa de patrimoni que al  fogatge de 1497 es documenta el topònim Andreu, tot i que no es pot assegurar que faci referència a aquest petit mas, ja que al municipi del Figaró hi ha més edificis que han tingut aquest nom al llarg dels segles. Amb tot, pel tipus constructiu emprat i les restes conservades sembla factible pensar en un primer assentament en aquest punt, al peu del camí de Valldeneu a Puiggraciós, passant pel Castellar i sobre el Sot del Bac.


Aquest edifici apareix molt ben situat, en una solana sobre uns camps de conreu i pastura i prop d'un torrent més o menys estable com és el torrent del Sot del Bac.


Aquest topònim torna a aparèixer al fogatge de 1553. Tot i que no queda clara l'atribució cronològica d'aquest mas, si que podem dir que les restes conservades responen a una reforma realitzada en època moderna, possiblement al segle XVIII. Aquest mas va mantenint-se dempeus fins inicis de segle XX, com ens indiquen diverses fonts orals.


La tècnica constructiva utilitzada es basa en la pedra lligada amb fang i morter de calç, una arquitectura molt pròpia de zones rurals i per aquestes cronologies.


Actualment s'ha perdut el camí original d'accés tot i que la seva localització és relativament fàcil al trobar-se als peus del PR-33.

Comentaris