La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres
d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva
forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües.
La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan
poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat
d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per
buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la
sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova
fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació
esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques
localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la
cova.
La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró (Cardona, 24 de març de 1879-Tarragona, 27 d'octubre de 1969) ; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga.
La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els
musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un
dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon
grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit
morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament
i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va
rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del
nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge.
També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom
de Camp Maurí, que significa Camp del Moro.
https://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=1920
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació