Una Dona d’Aigua es va enamorar d’un jove, molt jove, Pastor. Vesant
sensacions la Dona d’Aigua va portar al Pastoret a passejar per la Fageda d’en
Jordà. En aquell temps no hi havia turistes, així que la parella estava sola i
rodejada de branques de faig que mentre acariciaven l’aire hipnotitzaven a qui
se les mirava. La Dona d’Aigua va ser massa apassionada. El jovencell Pastoret
es va espantar i va fugir. La Nimfa va quedar decebuda, rabiosa i despentinada.
La Dona d’Aigua es va pentinar amb tanta ràbia que a cada pentinada llençava a
l’aire efluvis en dos colors. Verd jovencell pel pastoret i ocres passió per
ella. Els efluvis van quedar empresonats per sempre en el lloc. Segons l’època
de l’any són més evidents. Per la tardor es desperten i omplen la Garrotxa de
colors.
Francesc Estival Vilardell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació