El Sr. Paulí va ser un veí de la meva infantesa. Ens unia l’afició a la
fotografia. Entrava a casa seva com si fos la meva. Ell i la seva senyora em
regalaven el seu afecte. En aquell temps jo era molt jove i tenia poca
pràctica en saber viure. Un dia que es
va enteranyinar el meu cap el Sr. Paulí per consolar-me em va descobrir un
secret. Era un petit cofre on guardava satisfaccions. Em va dir - que fas quan
et passa alguna cosa digna de recordar? Jo tinc un cofre preparat. Aquest cofre
custòdia els bons moments de la meva vida. Hi tinc guardades gentileses que em
van arribar. Somriures que em van regalar. Rialles i alguna picada d’ull.
Quatre caixes curulles d’il•lusions. Bosses de paraules que em van fer sentir
important. Xiuxiuejos a cau d’orella que em van fer oblidar la solitud. I el
record de les persones que ja no hi són. I saps perquè serveix tot això? Quan
el dia s’enteranyina, estic trist i la llum disminueix, remeno en el cofre i la
llum torna a brillar -. Recordo el moment quan va obrir el cofre, estava vuit!,
però mentre explicava es va anar omplint de vida.
Cita d’en Svileta de Tessàlia: als bons records dóna’ls-hi vida llarga. Als
mals records vida curta.
Francesc Estival Vilardell
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació