Embolicaré la teua pell entre la meua.
Posaré molta cura en arreplegar
els brins suaus que cauen del cel,
per a obrir més il·lusions, en el meu cor.
També escolliré les hores plenes
que van passant per la teua persona,
ansioses per saber més de tu.
Soc per a tu i vull creuar subtilment
cada frase, cada paraula d’ímpetu,
que naix aèriament del verger de les coses,
que van des d’aquí al cel.
Simplement vull regalar-te la musa
emprenedora dels sentiments.
Obriré necessàriament cada remolí
del meu cor per a oferir-te
la pau que hi ha dins de mi.
Quanta delectació s’obri des del cel
que serà sempre el meu únic amor,
escrivint la paraula polida
per a posar-la en la teua oïda.
Pau i amor hi ha dins de l’eco
dels nostres camins,
que van sembrant la paraula
que manté la llibertat de les estrelles!
És l’hora d’escriure l’harmonia
sobre les roses blanques dels somnis,
passen pel teu cor sincer.
7 de maig de 2006
Autor: Rafael Molero Cruz.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació