CASA MATÓ. SABADELL

 

Divendres 31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó  de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma, Mallorca, 27 d'abril de 1947 :

Aigo, vos demanam, aigo

i vós, senyor, mos dau vent

i mos girau ses espatlles

i fais com qui no mos sent.

 

A s'hort sa terra és eixuta,

s'ha mort tot el que hem sembrat,

es tarongers s'han 'secat,

es blat és mort i no és nat.

 

Abans, senyor, éreu flors,

ara, senyor, sols sou cards.

Abans, senyor, éreu amor,

ara s'amor s'ha assecat.

 

Abans, senyor, éreu horts,

ara, senyor, pols i vent.

Abans, senyor, éreu gent,

i ara, on és, on és sa gent?


En aquest enllaç la podreu escoltar.

https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY

 

https://www.google.com/search?rlz=1C1VDKB_esES972ES973&sxsrf=APwXEdd7P7BT62NLV8YTMGCNlA7URn5-NA:1680244381207&q=aigo.+youtube&spell=1&sa=X&ved=2ahUKEwj04-iLxoX-AhXIiFwKHZnEAI0QBSgAegQICBAB&biw=1366&bih=657&dpr=1#fpstate=ive&vld=cid:6d04d9cc,vid:pIMu4k_byqY


El Feliu Añaños Masllovet penjava una munió de fotografies de Sabadell, entre elles la casa Mató al numero 153  de la Rambla.




Llegia que era un projecte de l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1888 + 11 de febrer de 1962)


Patrimoni Gencat en diu; difici d'habitatges, cantoner, compost per planta baixa i dos pisos. Té una torre tribuna circular, a la cantonada, amb cúpula d'escames ceràmiques i ulls de bou al coronament.


La façana presenta estucat i està ornada amb elements de pedra.


El sòcol és de pedra simulant paredat.


 Té dos accessos independents, un per planta baixa i l'altre pels pisos.


M’explicava un home d’edat avançada que fa quatre dies com aquell que diu que els Partits -  mal dits – independentistes qualificaven MOLT negativament a l’aparell de justícia del REINO DE ESPAÑA.  I li semblava hipòcrita que ARA, amb la sentència contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 de octubre de 1970) Presidenta de Junts,  li atorguessin la MÀXIMA imparcialitat.


La reacció dels grups anticatalans, i àdhuc dels Partits col·laboracionistes però , li semblava “ normal”. 


No li  calen enemics a Catalunya – que en té, molts, i extremadament malvats – només amb les actuacions dels “ amics” ja estem condemnats pels segles dels segles.

 

Comentaris