IN MEMORIAM DE L’ALFOLI DE LA SAL DE L’ESCALA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 L'Alfolí és un antic salí o magatzem de sal, del municipi de l'Escala.

Llegia a : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/125

Situat dins del nucli antic de la població de l'Escala, molt proper a la platja i al número 6 del carrer que porta el seu nom.

Edifici de planta rectangular i de grans dimensions, amb una estructura que recorda a un mas. Està format per tres crugies perpendiculars a la façana, amb la teulada a dos vessants, doble ràfec i teula tortugada vidrada verda. El lateral sud és un espai de pati interior, al que s'accedeix a través d'una gran porta d'arc rebaixat, bastida amb carreus de pedra. Presenta planta baixa i dos pisos d'alçada, amb les obertures rectangulars i els muntants i les llindes de carreus de pedra. A la planta baixa hi ha tres portals, al pis un balcó exempt amb llinda gravada amb la data "1692". La resta són finestres amb l'ampit motllurat. A les golfes hi ha tres petites finestres d'arc de mig punt, amb l'ampit motllurat i corregut. A la façana sud, les obertures també es troben emmarcades amb pedra. L'interior presenta, a la planta baixa, les sales cobertes amb voltes rebaixades i d'arc de mig punt bastides en pedra desbastada disposada en filades més o menys regulars, amb algunes refeccions fetes amb maons. Les obertures que comuniquen aquestes estances són rectangulars i estan bastides amb carreus de pedra ben desbastats. A l'estança principal destaquen diverses arcades fetes amb carreus i recolzades en pilastres adossades als murs, amb les impostes motllurades. Als pisos superiors, els sostres són embigats. Adossat al nord hi ha un altre cos rectangular més baix que el principal, amb el mateix tipus d'obertures.

Fotografia d’ Adriana Geladó Prat.

La construcció és de pedra sense treballar, amb les cantonades acabades amb carreus.

https://museudelescala.cat/museu/alfoli-de-la-sal/

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4999

Catalunya manté – gràcies a Déu, que al no al REINO DE ESPAÑA – un notable Patrimoni Immoble, que en documentat, i mantingut de forma decorosa, podria ser un dels atractius – un més – per atreure un turisme de qualitat.  Hores d’ara és una tasca difícil,  tothom sap que els diners VAN a Madrid, i NO TORNEN, i això almenys des de 1714.

Tenim el deure de fer realitat aquella dita  “els catalans de les pedres en fan pans”. I, recuperar – fins on sigui possible – el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, documentar-lo, i explicar-lo “ urbi et orbe”, el REINO – com tot en aquest món – acabarà caient un dia o altre, com canta   Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948

https://www.youtube.com/watch?v=vNSKik-Tuv0

Que el bon Déu escolti la nostra sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!!