L’Ester Gonzalez Vidal, retratava la Cambra de Carrega de Vileres, la
captació de l'aigua per a la central és du a terme al riu Flamisell, a la presa
de Senterada (711 metres d'altitud), on es desvia cap a l'esquerra a un depòsit
que per decantació alimenta la canalització soterrada de 8.660 metres de
longitud portant l'aigua per un canal de derivació a la cambra de càrrega (697
metres d'altitud) de la central de la Pobla de Segur.
En el seu recorregut s'han excavat
dotze túnels, el més llarg dels quals té 300 metres.
El canal està cobert en aquelles parts que va en trinxera, i el pas sobre
els barrancs es fa mitjançant aqüeductes. El més important d'ells és el pont de
Reguard, amb una longitud de 60 metres i conegut com El pont del Canal.
Arran de la cambra de càrrega s'origina el salt d'aigua. Cada canonada està
equipada amb una xemeneia d'aire; la seva funció és evitar el buit baromètric
que es produiria si la vàlvula situada just abans es tanqués de forma brusca.
El buit que es produiria quan l'aigua continguda dintre de la canonada forçada
anés baixant podria provocar un aixafament de la canonada. La xemeneia d'aire
també permet que l'aire s'evacuï de forma apropiada quan la canonada forçada
s'omple d'aigua.
El salt d'aigua està format per dues canonades, unides per la part inferior
tocant a l'edifici de la central formant un bucle. La longitud de cada una és
de 680 metres, el diàmetre mig de 1,45 metres i els espessors de la xapa d'acer
oscil·len entre els 5 mil·límetres els més propers a la cambra de càrrega i els
26 mil·límetres els més pròxims a la central. La primera canonada fou posada en
funcionament el 1920 i fou construïda per Talleres Zorroza, de la Sociedad
Española de Construcciones Mecánicas; la segona, acabada el 1923 fou construïda
per Talleres de Miravalles, empresa de Biscaia.
Durant el conflicte bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de l II
República , les centrals hidroelèctriques ubicades als Pirineus van ser
considerades objectius militars prioritaris a ser destruïts per l'exercit rebel
espanyol.
Amb la seva inutilització es volia
impedir el subministrament elèctric a la industria catalana per dificultar la
fabricació d'armament.
El 17 de febrer de 1937 l'aviació Alemanya de la Legió Còndor, aliada als rebels
espanyols, va bombardejar la central, essent la primera vegada que ho feia
contra una central catalana, el 26 d'abril de 1937, es produiria el bombardeig en el que Gernika va ser completament destruïda i
centenars de persones van morir en una pluja de bombes, metralla i foc.
El bombardeig de Gernika va ser el primer atac aeri indiscriminat contra
una ciutat indefensa i la seva població civil. Aquest acte criminal , és un dels “ timbres de
glòria del feixisme espanyol “.
Els projectils alemanys afectaren
les canonades forçades, i com a resultat la central va restar tres mesos
avariada.
Afortunadament pels interessos republicans les bombes no colpiren
l'estructura a l'aire lliure on hi havia els transformadors i els sistemes de
connexió de les línies que anaven a Barcelona.
La Pobla de Segur fou el primer poble bombardejat per avions a Catalunya, i
el primer que va construir refugis antiaeris per a la protecció de la població
civil; se'n van construir cinc, i un d'ells s'edificà just al costat de la
central hidroelèctrica.
El 7 d'abril de 1938 les tropes franquistes ocuparen la Pobla de Segur
dintre de la seva ofensiva contra els Pallars i la Vall d'Aran.
Cansa això de “ Guerra Civil”, el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació