IN MEMORIAM. PROMOCIÓ DE CASES BARATES AL PASSEIG DE FABRA I PUIG, DUTES A TERME PER LA CAIXA D’ESTALVIS I MONT DE PIETAT DE BARCELONA. ALGÚ ENS EXPLICARÀ LES VERITABLES RAONS PER FER DESAPARÈIXER LES CAIXES CATALANES?.

 

Llegia que l’any   1936 s’inicia la construcció d'un conjunt de casetes situades al Passeig de Fabra i Puig, entre els carrers de Santa Pau i de Malgrat.

Li demanava al Valentí  Pons Toujouse si tenia imatges d’alguna d’aquelles cases, i m’enviava una fotografia feta l’any  2020.  l'adreça és FABRA I PUIG, 160-164 / 166-182

 Es tractava de 7 casetes de planta baixa i pis i d'altres 14 només d'una planta, ambdues però amb jardí, proposta que evidentment es contraposava al discurs que la pròpia Caixa havia dut a terme poc abans, però que, en estar dividides en dos habitatges cadascuna i ésser cedides en lloguer, reflectien també les noves tendències.

Les cases s'aixecaren sobre un solar de 1.606,8 m2 adquirir el 1937 a varis particulars per 101.835 pessetes .

 El projecte signat per I‘arquitecte Marià Romaní i Rius el desembre de 1935, mostra amb detall les característiques del conjunt compost pels dos tipus de casetes abans esmentats.

 Les 7 de tipus A, de planta baixa i pis, es distribuïen en dos habitatges -un als baixos i I ‘altre al pis- amb una superfície construïda de 93,5 m2 cadascun, i amb un extens jardí darrera, estaven alineades al passeig Fabra i Puig; les 14 de tipus B, d'una sola planta, s'obrien a un carrer en projecte de 12 m d'amplada, i tenien una superfície construïda de 75 m2, disposant també de jardí.

La distribució de tots dos tipus era molt similar: rebedor, tres dormitoris, menjador, cuina separada amb safareig a part, i una cimbra de bany en la qual, a més a més de WC. i lavabo, s'hi incorporava una dutxa, element novedós en les tipologies d'habitatge social de l’època. Cada casa disposava d'una fossa sèptica de 10 m2 connectada al clavegueram.

La forma i disposició de la façana mostraven un canvi de gust important respecte a les primeres casetes de la mateixa Caixa a la Torre dels Pardals o respecte als edificis plurifamiliars de Casanovas i del Clot; de fet havien desaparegut tant els elements de regust modernista de les primeres com els de tipus neoclàssic monumentalista de les segones, per donar pas a unes obertures senzilles i rectangulars d'un cert to racionalista que es donava, també, als clements metàl·lics  de la balconada i de la porta d'entrada.

Aquest grup de cases s'acollí a la LIei contra I ‘atur del 25 de juny de 1935 –coneguda com Llei Salmó- i com que el seu Lloguer, segons l'article 15 apartar 3O de I ‘esmentada llei, no podia excedir les 250 ptes. mensuals, es pensaven llogar entre les 90 i les 100 ptes. al mes. El projecte es dugué a terme amb algunes modificacions malgrat el període bèl·lic; de fet fou la darrera promoció de la Caixa de Barcelona en el període objecte del nostre estudi. 

https://el-passat-del-joan-fuster.webnode.cat/news/en-mariano-romani-i-rius-larquitecte/

En relació a les veritables causes per a fer desaparèixer les Caixes d’Estalvi, en Joan Ramon Sanchis Palacio, Catedràtic d'Economia de l'Empresa de la Universitat de Valencia (Grau de Gandia, 1965) escrivia :

... amb la reforma legal s'ha aconseguit esborrar totes les Caixes d’Estalvi , estiguessin mal gestionades o ben gestionades, perquè així ho volien els grans banquers. És més, des de l'Administració Pública i la patronal bancària s'ha estat intentant “dimonitzar” a les caixes d'estalvis, al·legant que es tracta d'un model inadequat i desfasat i, per tant, condemnat a la seva desaparició.

 És curiós que en la majoria de països de la Unió Europea (Alemanya, França, Holanda, Àustria, Itàlia, …) segueix subsistint el model de banca de proximitat i no és qüestionat per les seves Autoritats.

Hi ha qui pensa que el tàndem ( PSOE & PP)  ha tingut uns efectes més devastadors per l’economia i àdhuc pels drets civils, socials i polítics que la dictadura franquista.