Tornava de fer un bon dinar amb el Pere Albert Carreño i el Juan Navazo
Montero, en el meu cas amanida verda, peus de “ ministre” amb cigrons, gelat de
torró, que em semblava una menja exquisida desprès del estricte regim que duia durant la quimioteràpia.
Havia passant abans – cal fer-ho i és de justícia – per la botiga de
queviures de cal Blau, i havia adquirit alguns metres de la seva excel·lent botifarra, que juntament amb un
parell d’enciams i algunes cebes, portava al vehicle.
M’aturava a l’aparcament de l’ermita de la Marededéu de les
Arenes, que retratava una vegada més.
La síndrome palmoplantar encara em feia força la punyeta en la pujada fins a l'ermita.
La imatge original de la verge datada al segle XI i desapareguda en els dies foscos que
seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República , lluïa una fruita a la
mà dreta i l’Infant a la falda, , portava penjada en un braç una galledeta
d’argent, exvot ofert pel poble en senyal de gratitud pel benefici de la pluja.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-de-les-arenes-sant.html
Això va fer que també se l‘anomenes com Mare de Déu de la galledeta.
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/02/mare-de-deu-de-les-arenes.html
A la tarda plovia una mica sobre els boscos i els camps assedegats, les
previsions pels propers dies parlen de noves pluges, la Marededéu continua fent
– eficaçment – de mitjancera amb el bon Déu.
Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico contra el mal costum introduït per les forces d’ocupació, que en la llengua catalana, la forma correcta per designar a la Verge
Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,
amb tot els respecte a les – poques –
Santes reconegudes per l’església Catòlica; el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta
- és “ prescindible” , no certament però, el de la Marededéu, sense
ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió
que tingui a Jesucrist com a fonament.
El 1714 els catalans perdien la llibertat,
la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia
el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia
“mutatis mutandis” la “ celestial
protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua
catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en
els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.
Hi ha coses que cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la Marededéu, o la cantarella vomitiva de la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en “ estranyes “ circumstàncies.
Que la Marededéu de la galledeta, elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna
pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el
teu poble !!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació