CASAGEMES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DEL ROSER. MOIÀ. EL MOIANÈS.

 


El Josep Valldeoriola, publica fotografies de Casagemes al terme de Moià del que en diuen al Mapa de Patrimoni;  Mas de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent, on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un pou.

El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra.

A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al s. XVII: " 1730 " en un graó," 1791" a la llinda del portal d'entrada, " 1789 " a l'antiga masoveria i la capella també en té una del segle XVIII.

A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals de factura barroca.

A uns 10 metres  del mas hi ha l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original.

A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec de fusta, l’advocació de la capella és a la Marededéu del Roser, no pas a una la Mare de Déu de Casagemes, com escrivia el Josep Valldeoriola, ni per descomptat l’advocació Fàtima com afirma el text.


Ens agradarà  rebre còpia dels Goigs d'aquesta capella a l'email castellardiari@gmail.com , i per descomptat, si en té algú, imatges del interior, per endavant gràcies, 

Quan a l’antiguitat de la casa un parell de notes :

TOPÒNIMS MOIANESENCS EN DOCUMENTS MEDIEVALS

Autor : Carles Riera i Fonts (Moià, 14 de maig de 1959)

Casagemes: Apareix, en els documents medievals, escrit de diferents maneres: Bernat Casesgeemes, Bernardi de Casesgemes, Bernardi de Casagemes, mansi de Casagemes, Casasgemes. Segons F. B. Moll (cf. Els llinatges catalans), aquest antropònim (grafiat sovint com a Casagemas, amb -as), i també —i primerament— topònim, és una forma aglutinada«de casa Gem, amb terminació femenina per adjectivació de Gem amb casa, i amb –s plural (cosa freqüent en els cognoms)» (s.v. Casagemas, p. 211). El mateix autor explica que Gem és una forma contracta de Guillem).

1363, febrer 5. Àpoca. [Moià]

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/pergamiBC/id/36256/

Les administracions – de tots els colors – han de tenir més cura pel que fa a documentar el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya

Em complaïa comprovar que Moià estava lliure – de moment – de la infecció filonazi que assola Ciutats, Viles i pobles de Catalunya

Comentaris