El Josep Valldeoriola, publica fotografies de Casagemes al terme de Moià
del que en diuen al Mapa de Patrimoni; Mas
de planta rectangular amb coberta de teula àrab a doble vessant i amb el
carener perpendicular a la façana. La façana principal està encarada a ponent,
on hi ha adossat un cos format per un porxo als baixos (parcialment cobert) i
galeria al primer pis (aquest continua per la paret de migdia). La factura de
la galeria és molt similar a la de can Casanova. A l'interior del mas hi ha un
pou.
El portal d'entrada és de pedra picada, formant un arc rebaixat. La
galeria, de vuit arcs rebaixats, té els pilars de pedra.
A la casa totes les inscripcions i dates que es llegeixen són posteriors al
s. XVII: " 1730 " en un graó," 1791" a la llinda del portal
d'entrada, " 1789 " a l'antiga masoveria i la capella també en té una
del segle XVIII.
A l'angle nord-oest s'ha adossat un altre cos (avui masoveria) que conté
l'habitatge, un terrat corregut amb pou i una cisterna. En dues sales de
l'interior es conserven motllures de guix al sostre amb ornamentacions florals
de factura barroca.
A uns 10 metres del mas hi ha
l'antiga masoveria, avui corrals i estables, on es pot apreciar a l'interior el
sostre embigat i un primer pis fet amb fusta original.
A tocar el mas hi ha una capella sota l'advocació de Nostra Senyora de
Fàtima molt reformada però que conserva la teulada a dues vessants amb el ràfec
de fusta, l’advocació de la capella és a la Marededéu del Roser, no pas a una la
Mare de Déu de Casagemes, com escrivia el Josep Valldeoriola, ni per descomptat
l’advocació Fàtima com afirma el text.
Ens agradarà rebre còpia dels Goigs d'aquesta capella a l'email castellardiari@gmail.com , i per descomptat, si en té algú, imatges del interior, per endavant gràcies,
Quan a l’antiguitat de la casa un parell de notes :
TOPÒNIMS MOIANESENCS EN DOCUMENTS MEDIEVALS
Autor : Carles Riera i Fonts (Moià, 14 de maig de 1959)
Casagemes: Apareix, en els documents medievals, escrit de diferents maneres:
Bernat Casesgeemes, Bernardi de Casesgemes, Bernardi de Casagemes, mansi de
Casagemes, Casasgemes. Segons F. B. Moll (cf. Els llinatges catalans), aquest
antropònim (grafiat sovint com a Casagemas, amb -as), i també —i primerament—
topònim, és una forma aglutinada«de casa Gem, amb terminació femenina per
adjectivació de Gem amb casa, i amb –s plural (cosa freqüent en els cognoms)»
(s.v. Casagemas, p. 211). El mateix autor explica que Gem és una forma
contracta de Guillem).
1363, febrer 5. Àpoca. [Moià]
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/pergamiBC/id/36256/
Les administracions – de tots els colors – han de tenir més cura pel que fa
a documentar el Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació