Llegia de l’església parroquial del Pi , advocada a Santa Eulàlia, al terme de Bellver de Cerdanya que retratava el Jordi Vila Juncá ; edifici profundament reformat entorn de l’any 1775, data que figura a la llinda de la porta d’accés al temple, oberta a la façana de ponent.
Malgrat les transformacions sofertes, encara es poden reconèixer alguns elements de l’edifici original. Es tractava d’un temple d’una sola nau capçada segurament per un absis a llevant, de la qual es conserven les façanes oest i nord, on encara és visible l’angle que formava la nau amb l’absis, actualment substituït per un presbiteri rectangular.
Al costat sud de la nau es dreça un campanar de torre, que també palesa haver estat reformat. Al costat del campanar hi ha un cos d’edifici molt alterat, però que conserva la façana oest, on hi ha, paredada, una porta de clara factura medieval, resolta en arc de mig punt. A l’extrem sud d’aquest mur de ponent s’observa una clara junta que posa en evidència que aquest sector correspon a un porxo o atri afegit a l’estructura de l’església, com es veu també en la junta vertical que hi ha a la façana de ponent. Aquest porxo o atri hauria estat construït encara en època alt-medieval, poc després de la construcció de l’església.
L’aparell de l’edifici medieval és format per carreuons ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que evidencien fórmules constructives pròpies de la fi del segle XI o del principi del segle XII, molt similars a les que trobem a la propera església de Santa Maria de Talló
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-pi-bellver-de-cerdanya
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/04/santa-eulalia-del-pi-bellver-de-cerdanya.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/7630
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació