ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VIU DE LLEVATA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-viu-de-llevata-el-pont-de-suert
https://www.youtube.com/watch?v=h_rV-oHXlAA
L’església de Viu de Llevata – topònim gens pacífic – advocada a l’Assumpció
de la Marededéu , mal dita Santa Maria – una castellanada més que s’ha acabat
imposant - és un notable edifici d’una
sola nau capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc
presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó i articulada per dos arcs
torals que compartimenten l’espai interior; aquests arcs descansen sobre mitges
columnes adossades als murs laterals i són coronades per capitells esculpits.
.jpeg)
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada
El tram de la nau més pròxim a la capçalera, prop de l’arc presbiteral, va
ser modificat quan s’afegí, en època tardana, una capella en el mur sud de
l’església, la qual cosa comportà una alteració del mur i de la volta en aquest
sector. En l’actualitat, però, aquest afegit tardà ja no hi és, car fou
enderrocat durant el procés de restauració que es va portar a terme a l’edifici
l’any 1992, de manera que aquesta part de l’església ha recuperat el seu
aspecte original.
La façana de ponent de la nau presenta un ull de bou, obert just a sobre
del cor; aquesta obertura substituí la primitiva finestra romànica, d’arc de
mig punt i de doble esqueixada, de la qual encara es poden veure algunes traces
en el perfil de l’ull de bou.
L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera, la línia d’arrencada de la
qual és més baixa que la de la volta de canó de la nau. Al centre del
semicercle absidal s’obre una finestra d’arc de mig punt i de doble esqueixada.
Al centre de l’arc presbiteral, es pot veure un petit ull de bou.
La porta d’entrada, situada al mur de migjorn i precedida per un seguit d’esglaons, és constituïda per arquivoltes i presenta columnes amb capitells esculpits. Just al damunt, s’obre una finestra circular, la qual ha desplaçat el monograma de Crist —que era situat al centre de la porta, al sobre de l’arc exterior— fins a la part superior d’aquesta mateixa façana. A la banda occidental d’aquest mur s’obre una finestra d’arc de mig punt. El mur és coronat, sota el ràfec, per un seguit d’arquets cecs que recolzen sobre mènsules motllurades en cavet; la mateixa decoració es repeteix al mur del semicercle absidal. En canvi, el mur de tramuntana no té ornamentació, i a la part superior hom pot veure un encofrat recent que fa de lligam entre el parament exterior i la volada del teulat.
La nau és coberta amb un teulat de dues aigües, amb teula àrab, mentre que
l’absis ha estat cobert amb peces de pissarra de factura industrial.
Els paraments de l’edifici, tant a l’interior com a l’exterior, són fets
amb carreus perfectament tallats, de pedra calcària, que es disposen de manera
uniforme en filades horitzontals.
El campanar és de planta quadrada i es troba adossat al mur nord de
l’església, proper a l’absis; fou sobrealçat en època moderna amb un cos
vuitavat que alberga l’obertura de les campanes. Correspon també a aquesta
remodelació el regruiximent dels murs dels primers pisos del campanar, com ho
demostra l’embolcall extern que es veu a través de les finestres de mig punt,
moltes de les quals han quedat tapiades i algunes, convertides en simples
espitlleres. A l’interior, unes escales comuniquen el presbiteri amb la porta
per la qual s’accedeix al campanar, originàriament de mig punt, que dóna pas a
un curt passadís cobert amb volta de canó, al final del qual hi ha una escala
de cargol que hi puja.
Per les seves característiques estructurals i ornamentals, l’església
parroquial de Viu de Llevata correspon a una construcció de l’inici del segle
XII, amb una clara relació amb l’arquitectura de l’església de Santa Maria
d’Alaó, a Sopeira a la Ribargorça aragonesa.
L’any 1484, el rei Ferran II d'Aragó , el “ catòlic “ prengué
al baró d'Erill els seus dominis, que donarà l’any 1506, com tot el comtat del Pallars a Joan Ramon Folch
de Cardona. Els Cardona no han amagat mai la seva catalanofòbia.
El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica reconegut
solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el
normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “,
que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa
clarament els valors masclistes
d'aquella cultura . La permanència
almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos
s’admetés com a normal aquesta forma herètica.
L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques
santes, dit això, i amb tots els respectes,
TOTES ELLES son prescindibles, no
però, la Marededéu, oi?.
Que la Marededéu, i Sant Antoni de
la Sitja, elevin a l’Altíssim la
pregaria dels kurds, gitanos, aragonesos, asturians ,
valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos,
escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami,
nenet, amazics, libis, ... , i tots els
col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació