Montornès com a municipi es va formar a partir del segle XIX al voltant de
l'església parroquial de Sant Sadurní, que, juntament amb la parròquia de
Vallromanes, formà el terme del Castell de Montornès. Posteriorment es va
passar a anomenar Sant Miquel de Montornès.
Al cens de 1900 hi consten 1044 ànimes.
L'any 1933 es va segregar del terme el fins llavors veïnat de Vallromanes.
L'any 1940, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats
pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, Montornès tenia 1011
habitants.
No va ser fins a l'any 1964 que hi hagué la gran transformació. Aquesta va
arribar amb la inauguració, del polígon industrial Riera-Marsà, promogut pel
propietari de bona part de la plana del riu Mogent. Es van construir fàbriques
i els primers habitatges de la Ciutat Satèl·lit, complex allunyat un quilòmetre
del centre urbà.
El polígon industrial Riera Marsà, format vora el veïnat de Can Parellada,
va ser previst en el projecte inicial com un emplaçament per a construir-hi una
quarantena de fàbriques al marge dret del Mogent, una zona de petita indústria
que s’enfilés a la serra, un barri de 1.000 h dalt la carena i una urbanització
de torretes per als directius al turó de les Tres Creus.
Finalment aixecada sense cap tipus d'asfaltat, clavegueram o il·luminació
dels carrers, de la urbanització se’n va
haver de fer càrrec l'ajuntament de Montornés després d'expropiar a la
constructora dels Riera-Marsá diversos terrenys i després d'una sèrie de
judicis que van acabar amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya donant la raó a l’ajuntament. Esdevingué una ciutat satèl·lit, que avui dia presenta un cert dèficit
d’equipaments urbans.
En aquells anys va ser el nucli més poblat del terme.
El dia 9 de febrer de 1965, en el tercer aniversari de la iniciació del
polígon industrial Ciudad Satélite, l'arquebisbe de la diòcesi Gregorio Modrego
Casaus (El Buste, Zaragoza, 17 de novembre
de 1890-Barcelona, 16 de gener de 1972) va presidir la col·locació de la
primera pedra d'aquest temple parroquial. La població obrera que anava arribant
als nous habitatges del polígon va anar sufragant les despeses de la
construcció de l'edifici, que no es va inaugurar fins a mitjan anys 70. El
bisbat va encarregar el projecte a l'arquitecte Jaume Casas – ens agradarà
tenir noticies del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email
castellardiari@gmail.com -.
Els vitralls provenien del convent
de les Germanetes de l'Assumpció, al carrer de Sant Gervasi de Cassoles, de
Barcelona. Havien estat realitzats l'any 1962 pels artistes Vila, Antoni Vila y
Arrufat (Sabadell, Vallés Occidental, 20
d’octubre de 1894 - Barcelona, 18 de setembre de 1989) , i Joan Vila Grau (Barcelona,
14 d’agost de 1932-Barcelona, 11 de novembre de 2022), pare i fill.
L'any 1974 es van traslladar a l'església que s'estava construint a
Montornès Nord ja que el convent barceloní s'havia d'enderrocar. Les monges de
la congregació van trobar a Montornès un altre emplaçament per als vitralls.
Cens de 1970, 7364 veïns.
Al setembre de 2005 un incendi va malmetre part de l'església, inclosos l'altar i alguns vitralls. Amb l'ajut de particulars i institucions, els vitralls van ser restaurats per Joan Vila Grau (Barcelona, 14 d’agost de 1932-Barcelona, 11 de novembre de 2022) que es va guiar amb els esbossos i dibuixos del seu pare. El mestre vidrier va ser Xavier Bonet Gimenez ((1897- 1985).
La inauguració del nou conjunt restaurat va ser el 24 de juny de 2006.
https://es.parroquiesmontornes.org/parroquia-del-carme
Seguidament va haver-hi una arribada massiva d'immigrants procedents del
sud d'Espanya que va fer augmentar considerablement la població del municipi.
Les feines del camp es van anar substituint per les activitats de producció
i serveis.
L'any 1984 el sector anomenat popularment el Raval es va segregar del terme
juntament amb una part del municipi de La Roca del Vallès, formant un nou
municipi independent: Vilanova del Vallès.
Cens de 1990 , 10869 veïns.
Des de llavors el municipi no ha deixat de fer créixer la seva indústria. I
no ha parat de rebre immigrants, aquest cop de tot el món.
Tancament de l’exercici 2022, 16707 habitants de dret.
https://www.icgc.cat/bd/pubs/nomenclator/valles_oriental/montornes_valles.pdf
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29193
https://www.culiblanco-futbol.com/2011/03/iglesia-nuestra-senora-del-carmen-de.html
Hi ha elements patrimonials que encara existeixen:
Ca n'Ametller
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2047/rec/4
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16771
CAN COLL. MONTORNÈS DEL VALLÈS ORIENTAL
Vista general d'una masia entre Montmeló i Montornès.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1653/rec/10
I altres que no ho tenim clar, val a dir, que pel que fa a la identificació
dels immobles, els fotògrafs i/o els documentalistes del Fons Estudi de la
Masia Catalana, no s’hi van esmerçar gaire :
Vista general d'una masia entre Montmeló i Montornès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2145/rec/9
Façana amb rellotge de sol de Casa Nova, en primer terme un home
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1855/rec/2
Vista general d'una masia a Montornès del Vallès
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1650/rec/7
Altres pensem que “ desapareixen “ :
Façana de Can Guillemi
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1932/rec/5
Ens agradarà, si en teniu noticies, identificar – existeixin o no – les masies
relacionades , esperem noticies a l’email
castellardiari@gmail.com
Enviarem la publicació per email a arxiu@montornes.org
la "monotònia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació