Arnau de Jardí Belarde, (Bítem, Baix Ebre, 1233? - Tortosa, Baix Ebre, 20
de juliol de 1306), que exerciria un llarg pontificat de més de trenta anys
(1272-1306), tingué una notable influència en la vida local esdevenint
l’àrbitre principal en el litigi arran
la redacció de Llibre de les Costums de Tortosa, el primer text jurídic en català.
Fou ell qui sobre les restes de l’anterior residència del governant sarraí
va bastir una capella i un petit palau utilitzat com a estatge d’estiu dels
bisbes tortosins.
El Mas del Bisbe de Bítem, com l’ha conegut sempre la gent, es va anar ampliant i modificant. A la primitiva capella romànica s’afegiren elements gòtics com un pati porticat i diverses estances i altres obres posteriors.
A finals del segle XIX va deixar de funcionar com a residència episcopal, es va arrendar per al cultiu agrícola de la finca i la masada comença la seua degradació que ha deixat una part gairebé en la ruïna.
Quan la Diputació de Tarragona va realitzar treballs de restauració (1981)
la meitat del claustre havia desaparegut per la desídia de tothom, tot i que ja
existia una Delegació de Cultura de la Generalitat a Tortosa.
https://ilercavonia.fandom.com/wiki/Mas_del_Bisbe
https://apropebre.cat/la-decadencia-del-mas-del-bisbe-de-bitem/
https://tortosaantiga.blogspot.com/2013/09/el-pati-del-mas-del-bisbe.html
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/2988/rec/1
https://www.aguaita.cat/noticia/27009/bitem-ja-disposa-projecte-rehabilitacio-integral-mas-bisbe
L’església va estar consagrada a la Mare de Déu - no es fa esment de en quina advocació sou
pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com - i aviat
agafarà el nom de Santa Maria de Bítem, fins que un bisbe castellà i borbònic ,
Silvestre Garcia Escalona (Almonacid de Toledo (Toledo), 1647[1] - Salamanca,
20 d'abril de 1729) al 1713 li va canviar l’advocació, pel de Santa Maria de la
Oliva d’origen toledà.
Amb poquíssimes excepcions el Bisbat de Tortosa ha estat proveït per
clergues NO catalans.
La denominació Santa per referir-se en llengua catalana a la Marededéu és herètica,
el Concili d'Efes que es va celebrar
entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431 a Efes, antic port grec, en
l'actual Turquia, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.
Tothom està en estat de xoc, per les terribles noticies del genocidi ( planificat ) a l’Orienta mitjà.
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/
El món va girar els ulls a l’holocaust – on s’eliminaven persones d’arreu - , i torna a girar-los a Gaza. Que la maledicció de Déu, caigui sobre els responsables per acció u omissió.
Avui commemorem un màrtir de Catalunya, Lluís Companys i Jover (Tarrós, 21 de juny de 1882-Barcelona, 15 d’octubre de 1940)
https://www.youtube.com/watch?v=CZRA-AE5_UU
Que la Marededéu Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis, amazics , gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, jueus, africans , sud-americans , afganesos, inuits, saharauis ... , i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació