ESGLESIA PARROQUIAL DE BADALONA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU.

 

Al presbiteri hi ha l'altar major, dedicat a l'Assumpció de Maria-  cal recordar que  la tradició,  i més tard la teologia, tan de l'Església Ortodoxa, com de l'Església Catòlica Romana,  afirmen que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra. Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), Pius XII,ho declara Dogma  de l’Església catòlica l'1 de novembre de 1950.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/11/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu.html

La imatge de la verge,  és una escultura obra de Frederic Marès  Deulovol (Portbou, 18 de setembre de 1893 - Barcelona, 16 d'agost de 1991)  beneïda el 1947. També hi ha un crucifix penjat en primer terme, al costat del mateix altar, consagrat el 1966 per l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego  Casaús (El Buste, Zaragoza, 17 de noviembre de 1890-Barcelona, 16 de enero de 1972 . A la part frontal de l'altar hi ha una decoració feta en ceràmica amb escenes bíbliques que van ser projectades i realitzades pel pintor Luciano Navarro  Rodón ( Barcelona, 19.IV.1924 – Premiá de Mar (Barcelona), III.2007 ) , un mestre de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, sota direcció de l'arquitecte Joan Padrós Fornaguera (Badalona, 1901 - ídem. 1966) i Jordi Cantó, de la Comissió Diocesana d'Art Sagrat. Flanquejant l'Assumpta, hi ha també quatre quadres dels copatrons de la parròquia: Sant Jaume,[8] Sant Sebastià, Sant Anastasi i Sant Roc, obra del pintor Pedro Baos Castellanos (2022-2023).

 Fotografia.  Jordi Contijoch Boada

https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/E-4.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20554

El Concili d'Efes es va celebrar entre el 22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431, i va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, en llengua catalana la forma correcta de referir-s’hi és MAREDEDÉU, també per les Esglésies Ortodoxes; la forma SANTA MARIA és com a minin irrespectuosa, sinó herètica, i és quasi exclusiva de l’Església Catòlica, i particularment la que s’expressa en llengua castellana, i defensa mutatis mutandi, que el Déu infinit , NOMÉS entén aquesta llengua.  

Un tret d’aquesta església “ peculiar “ és que feia costat a la l’Alzamiento Nacional.  

Passen els dies, les setmanes i  dissortadament no s’atura   la "monotonia criminal"  que alhora que contínua,  fa en un exercici de sadisme,  que bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins.  

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que  la Marededéu í  i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»