Lluís Porta Massana, va néixer el 8 de juny del 1902 al Mas de la Magina a
Vilarodona i va morir el dia 1 de desembre del 1999 a Sant Joan les Fonts, ara
que ja he aconseguit gràcies a la seva neta Fiona Morrison Porta, aquestes dades, voldríem
tenir alguna dada de la seva biografia, i si fos possible una imatge fotogràfica
a l’email castellardiari@gmail.com , seves son quasi totes les fotografies del
Fons Estudi de la Masia Catalana de Vila-rodona, i d’altres indrets del Camp
sobirà de Tarragona. Retratava l’any
1932; Un home i tres nens davant del Mas d'en Parés de Santes Creus (
Aiguamúrcia ) , El Camp sobirà de Tarragona
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5917/rec/21
La pregunta és la de sempre, existeix encara la masia?. Amb el mateix nom?. En cas negatiu, quan es
va ensulsiar?.
l’Àngel Bernal Franco, publica una fotografia, i em deixa un comentari; la Masia ja no
existeix, només es mantenen dempeus part d'alguns murs i poca cosa més.
La Margarita Cardoso m'enviava més fotografies.
Aiguamúrcia assolia el sostre demogràfic 2.498 ànim al cens de 1887, i el sòl recent les 547 del cens de 1990, i tancava l’any 2022 amb 961 habitants de dret, repartits en fins a 9 nuclis.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era alhora que aprofundir en el coneixement de la masia
catalana, retratar un moment històric canviant, en el que desapareixia el mode de producció
feudal, i agafava embranzida el mode de producció capitalista; el mètode consistia
en retratar els masos o
masies i el seu entorn en un ventall
impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la
qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari,
indumentària i comportament humà i social.
Sens dubte hagués estat un treball excepcional, a nivell mundial, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar
Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura - estulta i miop, particularment en l’àmbit cultural - posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc
l’alteració de les fons documentals, per
evitar la continuïtat del projecte.
El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball
però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Avui, tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens
meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació