L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) – li afegeixo
la O, perquè com en el meu mateix cas, quan vàrem néixer no es permetien al
REGISTRO CIVIL noms en una llengua que no fos el castellà, digui el digui, el
rei mentider:
va estudiar enginyeria industrial i es va llicenciar l’any 1913.
Va treballar professionalment a la companyia Catalana de Gas i a Riegos y
Fuerzas del Ebro.
Trobava una fotografia seva de l’any 1930 “
Presa per regadiu a mig fer al Segre, a
Butsénit”
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5394/rec/13
No cerqueu informació històrica d’aquest fet.
Recordeu sempre que som una colònia penal del REINO.
Imagino que l’existència de persones com l’ Antonio Gallardo i Garriga –
que a Catalunya, sortosament son la norma i no l’excepció – amb una notable intel·ligència
natural, els deu costar d’acceptar a alguns col·lectius que han de recórrer a
la I.A per confegir estultícies com aquestes :
los niños no pueden ir al lavabo si no lo piden en catalán
Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean
los vecinos el alcalde
"Desde hace muchos siglos no se ve a un cristiano matar en nombre de
su religión"
“Estamos planteando esta cuestión en términos moderados: no por odio a los
de fuera sino por amor a los de dentro"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació