Llegia que al segle XIV el mas es trobava sota el control de la domus de
Càsoles, la demarcació de la qual s'estenia per Sauva Negra, el Corral de la
Rovira i de la Rovira dels Cerdans fins a la Serra.
La primera referència documental del mas la Serra la trobem en època moderna serà al 1549, moment en què Serafí de Carrós i de Centelles, capità de galeres (mort el 1557), que tenia casa a la Plaça de Centelles ,al costat del Palau del seu germà, el baró, Guillem Ramon Carrós i de Centelles , va comprar el mas i va fer construir una capella annexa al 1550.
Durant el segle XVII consta que hi havia una capella dedicada a Santa Anna
prop el mas Serra, passant aquest mas a ser denominat com la Serra de Santa
Anna. A finals del mateix segle estava tant indecorosa que en les Visites
Pastorals del 1696 i 1703 el bisbe de Vic en va prohibir la celebració de misses.
El culte a Santa Anna es va mantenir amb la construcció, en un moment
incert del segle XVIII o inicis del XIX, d'una fornícula a la façana principal
de la casa i on s'hi troba ubicada la imatge de la santa. Actualment la imatge
de Santa Anna recorda la desapareguda capella que actualment exerceix com a galliner i
traster de la masia.
Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres
masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes),
patint un cert estancament al llarg del segle XX
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-santa-anna
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació