CAPELLA DE LA CALSINA, ADVOCADA INICIALMENT A SANT JOAN DEGOLLAT, I ARA A SANTA ANNA. MARGANELL. EL BAGES

 

https://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2014/11/la-calsina.html

Masia de Marganell, una de les més importants del seu terme. Documentada des del segle XI destaca per tenir una capella pròpia dedicada a la degollació de Sant Joan. La llinda de la capellà ens dóna la data de 1667 i probablement es construí per donar gràcies després de la pesta del 1652. Tot i no ser parròquia, els propietaris de la masia poden ser enterrats a la capella per privilegi papal. Està situada a tocar de l'antic camí de ferradura i camí de Sant Jaume entre Montserrat i Manresa.

Onomàsticament prové de 'Calcina', calç (del llatí CALX, CALCIS), d'on s'estengué a significar 'serreta erma i amplia de terreny calcari'. 

El cognom Calsina també és dels més estesos entre els veïns i descendents de la zona de Sant Cristòfol.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-anna-de-la-calzina

Segons consta en el revers dels Goigs a Sant Joan Degollaci, el 6 de gener de 1667 es començà a construir la capella de la Calsina, davant de la casa i dins el baluard. Fou beneïda per l'abat de Montserrat Plàcit Riquet el 17 de juny de 1668. Aleshores n'era amo Joan Calsina i Torroella, el qual fou l'únic supervivent de la pesta de l'any 1652, tenint tot just tres anys. En honor a Sant Joan Baptista - nom que han portat casi tots els amos-, es construí la capella, per donar gràcies a Déu que s'havia compadit d'ell i no havia permès l'extinció de la família durant la pesta.

A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva documentació de la segona meitat del segle XIX, en què Josep Calsina demanà permís al bisbe de Barcelona per poder-hi enterrar la família. Igualment, demanava que els seus difunts enterrats a Santa Cecília, aleshores abandonada, poguessin ser traslladats a la seva capella.




Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de la data en que es produïa el canvi d’advocació

Us deixo un enllaç amb dades de la casa:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-calsina

L'Espígol,  masoveria restaurada de la Calsina és  un establiment de turisme rural.

https://www.escapadarural.com/casa-rural/barcelona/masia-la-calsina

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que   Santa Anna, Sant Joan Baptista   i Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

Comentaris