»Després compta set setmanes d’anys, és a dir, set vegades set anys, que
són quaranta-nou anys. Llavors, arribat el dia deu del mes setè, que és el dia
de l’Expiació, fes que ressoni el corn
per tot el país: declareu sant l’any que fa cinquanta i proclameu la llibertat
a tots els habitants del país. Aquest any serà l’any del jubileu: els qui
s’havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s’havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan. Cada cinquanta anys
és un any jubilar: aquell any no sembrareu, ni segareu el que haurà crescut
espontàniament, ni veremareu els raïms dels ceps que no haureu esporgat, perquè
és l’any del jubileu, un any sant: mengeu el que creixi als camps.
»Aquest any del jubileu cadascú recobrarà el patrimoni
que s’havia venut. Per això, en les operacions de compra i venda, que ningú no
perjudiqui un altre germà israelita. Compreu o veneu tenint en compte els anys
transcorreguts des del darrer jubileu i el nombre de collites anyals que hi haurà
fins al jubileu vinent: el preu de les terres serà més alt com més anys faltin,
i més baix, si en falten pocs, ja que de fet només compreu i veneu un cert
nombre de collites. Ningú no ha de
perjudicar l’altre. Reverencieu el vostre Déu. Jo soc el Senyor, el vostre Déu.
»Compliu els meus decrets, observeu les meves
decisions i habitareu segurs en el vostre país. La terra donarà els seus fruits, menjareu fins
a saciar-vos i podreu viure segurs al país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació