SANT MARTÍ DE TORALLES, QUE RETRATAVA JOAQUIM DANÉS TORRAS, PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava: L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Anàvem trobant algunes dades :

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926)

 

Josep Franch Mestre ( Barcelona, 27-2-1884 + 29 de juliol de 1930

 

Francesc Vidal Palmada (  1.894 - 1958 )

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)

 

Ramon Muixí i Roig, (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX + ? )

 

Salvador Puntí i Puntí (Vic, 1909 – 1970)

 

Josep Maria Vilarrúbia i Verneda, (Torrellebreta, Malla , Osona, 20/mar/1897 – 14/des/1967)

 

Lluís G. Olivella Arenas (Barcelona, 1882-1973)

Joaquim Danés y Torras, (Olot, España, 1888-1960) retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, cap a 1928 ,           Vista parcial de Sant Martí de Toralles o Thoralüs, Montagut i Oix, la Garrotxa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/4724/rec/14

Llegia de Sant Martí de Toralles,  església  situada dins la vall del Bac però pertanyent al municipi de Montagut i Oix, situada als peus del Montpetit. L’any 1279 s’esmenta “ecclesia de Torrayles”. El 1280, “Torrayes”. El 1362, “Sancti Martini de Thoraliis” en el “Llibre verd” del Capítol de Girona. Havia estat una parròquia independent, però a finals del segle XVI consta ja unida a la parròquia d’Oix. I partir del segle XVII-XVIII passa a dependre de la de Santa Maria de Castellar de Muntanya.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/08/la-lluna-de-castellar-de-la-muntanya.html

L’edifici, romànic, és d’una planta amb volta apuntada. L’àbsida és a llevant, semicircular amb cornisa i fris sostingut per mènsules senzilles, algunes de les quals venen ornamentades amb elements geomètrics. Té una finestra central protegida per una cornisa semicircular. Al sud hi ha dues finestres, cornisa, fris sostingut per mènsules i porta amb dos arcs en gradació. Aquesta conserva part del forrellat, amb cap de dragó, romànic. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de doble obertura convertit en torre amb teulat de dos vessants i una finestra en el centre del mur. A l’interior hi ha una pica baptismal d’immersió romànica sense cap ornament. Un retaule senzill cobreix part de l’àbsida, fent que la finestra central sigui cega.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/02/goigs-sant-marti-sant-marti-de-toralles.html

La seva contribució al Fons Estudi de la Masia Catalana, va ser important:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Dan%C3%A9s%20i%20Torras%2C%20Joaquim%2C%201888-1960/field/creato/mode/exact/conn/and

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EKF

Quan  al topònim Toralles, , *TAURALIA 'corrals de vacum', derivat. del 1lati . nom del déu cèltic del Tro (doc. ja Taranis, Taranous taurus 'toro'

 El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta. 

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.